En record de Paco Vilaplana
divendres, setembre 21st, 2007Paco Vilaplana era de les persones que et sorprenien des del primer moment. Alt, polit, cabells blancs, amb una veu pausada, ben modulada, i utilitzant sempre les paraules apropiades. Ni una més, ni una menys. Però totes correctes, encertades. No debades era filòleg, i dels bons. Quan parlàvem en l’Institut sobre temes lingüístics -com la [...]






