Paco Blay

Ahir vaig estar en les XIII Jornades de Sociolingüística d’Alcoi, organitzades al voltant d’un tema central: La planificació lingüística a Espanya i Europa. Però solament vaig poder assistir per la vesprada, ja que pel matí em tocava estar a València, en el Consell Nacional del BLOC.

En la sessió vespertina, Miquel Strubell, professor de la Universitat Oberta de Catalunya, i conegut pels habituals a aquest tipus d’actes -va estar a Alcoi en les Jornades del 2001- va parlar sobre el multilingüisme a Europa i les polítiques lingüístiques de les diverses institucions europees, dues realitats ben diferents: una cosa és la realitat social de les llengües (nombre de parlants, situació administrativa, àmbit geogràfic…), i una altra les polítiques europees per tal de reconèixer-les, protegir-les o simplement tolerar-les.

Entre l’abundància d’indicacions i referències que ens va oferir, tant europees com espanyoles, voldria recordar-ne ací una de ben interessant: la del recent llibre del catedràtic de Lingüística de la Universitat de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera, titulat El nacionalismo lingüístico (ed. Península).

El llibre promet ser polèmic perquè considera, contràriament al que la premsa i els partits politics «espanyols» -o espanyolistes- en pensen i divulguen, que el nacionalisme lingüístic és del castellà, i no de les llengües perifèriques.

Arran la publicació del llibre, el diari El Mundo, en la seua edició de Barcelona, va publicar una entrevista amb l’autor, que venia encapçalada per la frase «Si en Cataluña no hay rótulos en catalán, ¿dónde los va a haber?’. (Recordeu la polèmica que tingué lloc, fa poc, sobre el particular, i que el mateix diari va airejar amb una enquesta).

Doncs bé. Vos transcrivim unes frases, i vos adjuntem l’enllaç de l’entrevista completa, per si és del vostre interès.

«R.-Según la definición que yo hago del nacionalismos lingüísticos, no existe ni el vasco, ni el catalán ni el gallego. A ningún catalán se le ocurriría pensar que su lengua se hablara en Málaga.Y sería extraño que el catalán fuera la lengua oficial en Castilla. Sin embargo que el castellano se considera lengua oficial en Cataluña se considera normal. Y no, es tan anómala una cosa como la otra. En la ideología nacionalista españolista, cuando hay un paso que pueda poner en duda que el castellano sea dominante, hay protestas.

P.-Muchos no están de acuerdo con esa afirmación.

R.-Las dos características que asocio al nacionalismo nos las cumple el catalán. En cambio, sí las vemos en el español, que considera que la lengua propia es mejor que las demás, superior a las otras. El segundo rasgo de los nacionalismos lingüísticos es que la lengua de la nación se considera tan buena que lo mejor para los demás es que la adopten y substituyan esa lengua por la suya».

Entrevista completa

Aquest escrit fa ser publicat en diumenge, 6 abril de 2008 a les 11:24 i ha quedat inclós baix al categoria de: reflexions.