Paco Blay

Ha mort un «homenot», que diria Josep Pla, un home preparat, lluitador, entregat a la causa de l’ecologia i la sostenibilitat. Pocs coneixen, fora de les colles ecologistes, qui era Antonio Estevan. Els valencians li hem d’estar molt agraït per la seua aportació clarivident en l’ordenament del territori i en fer anàlisi, estudis i propostes rigorosament sostenibles. Per això voldria deixar constància d’un modest homenatge a un gran ciutadà donant testimoni de tres circumstàncies que hi vaig veure i viure, i que mostren al mateix temps la seua tasca incansable per les terres del País Valencià.

1) ALCOI (sòl industrial). L’any 2000 deixava enllestit l’Informe Gea 21, dirigit i coordinat per ell, sobre necessitat i ubicació de sòl industrial al terme municipal d’Alcoi. Des d’aleshores no s’ha fet cap treball a Alcoi tan rigorós i tan complet. Els alcoians encara estem igual en el debat des d’aleshores, no hem avançat gens: no ha hagut propostes millors ni amb més rigor quantificades que les que Antonio Estevan va formular -fins ara almenys-: es necessitaran uns 800.000 metres en els propers anys (segons enquesta feta entre els empresaris, experts i sindicats); la Canal és desaconsellable perquè està damunt de l’aqüífer del Molinar; sols hi ha possibilitat de sòl industrial en condicions al sud (zona de Batoi-Santiago-Payá) i en la ladera de Pagos-Rambles (la Rambla Baixa seria per al ram de «l’aigua»); caldrà anar pensant en solucions comarcals; etc.

2) ONTINYENT (golf). En gener del 2005, el BLOC d’Ontinyent va organitzar un ampli debat sobre els camps de golf (viabilitat econòmica, social, mediambiental…) on van acudir constructors, esportistes, agrònoms… i Antonio Estevan. Inicialment era una mena de consulta a la societat civil perquè l’ajuntament disposava de terreny i aigua suficient per a construir un golf públic, esportiu, no especulatiu. Els seus arguments van ser contundents en el tema de l’aigua, especialment front als que defensaven que el golf és com un conreu agrari més i que per tant és reversible amb dues passades de tractor. Es va abandonar la idea i no s’ha fet cap camp de golf a Ontinyent.

3) SUECA (transvasament Xúquer-Vinalopó). En octubre del 2005 vaig tenir l’honor de compartir taula rodona amb Antonio Estevan, organitzada pel col.;lectiu Xúquer Viu. En un saló ple de gom a gom, vaig escoltar a un altre membre de la taula, Josep Pascual Fortea, president de la Comunitat de Regants i militant del PP, dir el següent: «Vull agraïr públicament a Antoni Estevan tot el que ha fet per nosaltres demostrant-nos la falsetat dels arguments que justifiquen els transvasament Xúquer-Vinalopó des de Cortes de Pallás». Com sabrà el lector, l’esmentat transvasament està ja construint-se, però agafant l’aigua en Cullera, pràcticament en la desembocadura.

Situacions com les que he descrit, de participació activa i compromís d’Antonio Estevan, se n’han produint moltíssimes per tota la geografia valenciana perquè a ningú li deia que no. Realment, i no és un tòpic, els valencians hem de lamentar un gran pèrdua. Però queda almenys una immensa tasca que la seua capacitat professional i esforç personal han pogut desenvolupar en els diferents fronts on va actuar brillantment: Pla Hidrològic Nacional i transvasament de l’Ebre, Nova Cultura de l’Aigua, Xúquer Viu, desaladores… I molt més que haguera pogut fer.

Descanse en pau.

Aquest escrit fa ser publicat en diumenge, 21 setembre de 2008 a les 11:40 i ha quedat inclós baix al categoria de: reflexions.