Paco Blay

Fomentar el trilingüisme, en una Europa de Pobles i en un món globalitzat, és una bona idea. En principi. Ningú pare hi estarà en contra. Faltaria! Que els valencians dominen el valencià, el castellà i l’anglés, facilita la comunicació, fa a les persones més tolerants, obre moltes portes… Tampoc no és massa original la proposta, tanmateix: els catalans, per exemple, fa temps que ho tenen clar des de l’època de Pujol. Per això, en principi, la idea de fomentar el trilingüisme l’hauríem de saludar amb optimisme.

Però venint del Conseller d’Educació Font de Mora, que darrerament no para de tenir ocurrències ben disparatades i un bon grapat d‘incompliments en la línia precisament del que afirma estimular, els dubtes sorgeixen d’immediat i ens posem a tremolar.

D’entrada, es pot observar que el PP valencià no creu en el «bilingüisme» (valencià-castellà), que és el que tenim en el carrer i és més fàcil de promocionar. Ho direm d’una manera més forta i clara: de les dues llengües oficials al País Valencià, una és única per a ells, el castellà, i l’altra -el valencià- és a extingir; així de clar.

Que el PP no creu en el valencià ho demostra, no ja l’ús -escassíssim- que n’haurien de fer els seus representants, com aconsella el Consell Valencià de Cultura i la Llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, sinó els incompliments de la legislació vigent. Una petita mostra: la Diputació d’Alacant ho fa tot en castellà (Butlletí Oficial de la Província, pàgina web, documentació oficial…), molts municipis del PP retolen solament en castellà (en zones valenciano-parlants, eh!), Canal 9 va reduint sensiblement les hores de programació en valencià arribant a nivells escandalosos, els grups de Batxillerat de «línia en valencià» en els Instituts van reduïnt-los o assimilant-los als de castellà (no a l’inrevès) no respectant les opcions lingüístiques dels alumnes i pares. Etc. (Segur que el lector en coneix més, que n’hi ha, d’incompliments i actituds que mostren una enemistat clara del PP a la llengua secular dels valencians: el valencià).

I pel que a fa l’anglés, quina credibilitat mereix una proposta que aquest any no ha posat els mitjans per a què estiga totalment coberta l’oferta en Infantil, com s’havien compromès, i és l’etapa educativa en la qual els xiquets millor assimilen el llenguatge? Un detall: la resolució per a l’educació «plurilingüe» en infantil -que permet no implantar l’anglés aquest curs- és del 21 d’agost, i s’havia d’aplicar l’1 de setembre.

Tenim més proves que també l’anglès els preocupa de debò ben poc. Les Escoles Oficials d’Idiomes estan abandonades en inversions i en professorat (cas d’Alcoi, posem per cas: ni local propi, ni personal administratiu, ni professorat suficient). Les dotacions dels Centres de Secundària per a Idiomes són tercermundistes. L’ocurrència d’aquest curs d’introduir l’anglès amb traductor en la matèria d’Educació per a la Ciutadania ha desprestigiat la matèria -que és en el fons el que volia el PP- però també ha desprestigiat l’anglès com a efecte col.;lateral al voler introduir-lo en una assignatura «maria» (en les universitats que ho estan fent, està impartint-se en matèries importants, i a més dona crèdits). L’anunci que es farà també en Batxillerat és una mesura improvisada llençada per a «corregir» aquesta clavada de pota, però encara no ha calibrat les dificultats tècniques que tindrà.

Als Centres se’ls exigeix Projectes Curriculars, PGA, PAT, DPP… i al professors programacions, criteris d’avaluació…, però el senyor Conseller pot dir lleugerament el que li convinga políticament en cada moment, fent d’una cosa tan seriosa com l’ensenyament, un instrument de desgast del govern, «caiga quien caiga», en aquest cas posant en perill la credibilitat del sistema educatiu i la qualitat de l’ensenyament. Una autèntica irresponsabilitat.

Trilingüisme? Siguem més responsables i seriosos senyors del PP, i no fem riure més. El que han de fer -i no fan- és planificar amb més rigor, consultar als implicats amb més freqüència, construir més centres (tenim més de 1.300 barracots encara), contractar més professors i aportar més diners per a l’educació (els nostres alumnes tenen menys ordinadors per aula que Extremadura).

Els pares volen que els seus fills aprenguen i progressen, i el professorat vol treballar tranquil i complir amb el que la legislació ordene, però no els agrada estar subjecte a ocurrències absurdes i ridícules sense fonament pedagògic, que solament busquen una manera de salvar la cara i deteriorar la imatge del partit opositor. Amb l’educació no es juga, i el dret a una educació de qualitat està -hauria d’estar- per damunt d’interessos de partit.

P.D.: La premsa informa que en alguns centres, on l’opció d’idioma modern d’alguns alumnes és el francés, hi ha tres (!) professors per aula. En vols més? Quousque tandem abutere, Morae Fons, patientia nostra?

Aquest escrit fa ser publicat en dimecres, 24 setembre de 2008 a les 16:39 i ha quedat inclós baix al categoria de: reflexions.