Paco Blay

Recordem aquesta data, de bogeria: dissabte, 29 de novembre. Hi hagué per la vesprada/nit tot açò a Alcoi i amb horaris quasi coincidents: encontres juvenils en la Plaça de Carbonell i Ferrándiz, concert de música medieval i del renaixement a la Filà Vascos, inauguració d’una nova galeria d’art («Alfonso XII») que també vendrà antiguitats, Faula Teatre amb l’escenificació (pròpia) de «El Petit Príncep» al teatre dels Salessians, la sarsuela «Gigantes y Cabezudos» en el Calderón a càrrec de l’Agrupació Lírica «El Trabajo», en doble sessió, i per part del GARA (Grup de Alcohòlics Rehabilitats d’Alcoi), sainet al saló d’actes de l’Institut "P. Vitoria" i el sopar anual.

On vas? Què et deixes? No era senzilla l’elecció. Vaig triar solament dues coses (no donava per a més, ho senc): la música dels Vascos, per la vesprada, i el sopar del GARA, a la nit.

Excel.;lent concert/recital el del grup «La Gelosia». Un repertori ben confeccionat, en tres parts: la primera, tota de romanços del segle XV; en la segona, una tria de «Ave Maries», des de la més antiga coneguda, la del Llibre Vermell de Montserrat (c. 1370) fins la difícil «Ave Regina coelorum», de Alonso Lobo, i la complicada «Beata es Virgo Maria», de Tomás Luis de Victoria; i en la tercera part, el tema del amor a través del Cançoner de Palau de Juan del Enzina. Magnífic.

Les veus, «forasteres», i els instruments, alcoians, molt ben conjuntats. Blanca Gómez, soprano i medievalista, coneguda ja pels melòmans alcoians, amb una veu ben modulada i dolça, va fregar la perfecció. Els «xics», Luis Badosa, contratenor, Miguel Bernal, tenor, i Miguel Ángel Viñé, barítono, molt bé també, tot i enfrontar-se a peces realment difícils com les esmentades. Són molt bons professionals. Fins i tot cuidaven la pronunciació del castellà antic, que encara conservava sons avui desapareguts, com les «s» sonores.

Se’ls notava a tots que estaven entregats i amb il.;lusió per tal de donar un recital memorable. I ho van aconseguir: vam gaudir de la bona música al llarg d’una hora llarga. Gràcies Paco Amaya, organista, Josep Pons, dolçaina, i Pau Martí, percussió. Per a quan el pròxim? Van dir que mantinguérem el màxim silenci perquè anaven a fer una gravació en directe. Com haurà eixit l’enregistrament? Tindran el detall de fer-nos arribar el CD, si és que l’editen, pagant el que siga?

La Filà Vascos pot sentir-se orgullosa del que va ocórrer als seus locals el 29 de novembre de 2008.

P.D.- Ja sé que no sempre és fàcil coordinar activitats pels problemes que acompanyen aquestes coses (disponibilitats de locals, compromisos i agendes dels que hi participen, costums i hàbits difícils de canviar…). Però la pregunta és inevitable: no es pot coordinar aquesta bogeria de coincidències? Tan difícil és tenir una mena de registre i veure la manera de què se solapen menys iniciatives?

Aquest escrit fa ser publicat en diumenge, 30 novembre de 2008 a les 11:34 i ha quedat inclós baix al categoria de: reflexions.