Paco Blay

Vaja d’entrada la nostra felicitació al Col.;legi d’Arquitectes d’Alacant i a la seua demarcació alcoiana per la magnífica iniciativa que han portat a terme: fer una exposició de deu projectes d’urbanització per al solar de l’antiga Estambrera. Els projectes formen part d’un Taller, tutoritzat pels professors Ivo Vidal i Francisco Silvestre, dins l’assignatura «Projectes II» de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València. Van participar 86 alumnes, i dels quals se n’han seleccionat 10 per a l’exposició.

El treball és força interessant perquè els estudiants han hagut de distribuir en un solar singular, el de l’antiga Estambrera, uns espais -públics i privats- i unes tipologies d’edificis i d’habitatges a partir tant d’un entorn urbà singular (balcó al riu, pont de Sant Jordi, carrers Balmes-Anselm Aracil com a part d’un Eixample…) com d’uns paràmetres d’edificabilitat.

L’objectiu del Taller consistia, com diu en la introducció del catàleg Vicente Vidal, catedràtic de l’assignatura, en la «pura búsqueda de la disposición y el orden de la edificación en un medio comprometido por la ciudad y su historia»; o com afirma Enrique Abad, coordinador de l’Exposició, es tractava de «reflexionar sobre la multiplicidad y calidad de opciones que existen para abordar un programa funcional» sobre un conjunt de condicionants urbans, històrics i geogràfics. Aquests objectius, en canvi, no sembla que s’hagen tingut en compte en el projecte que el govern del PP ha apadrinat.

I quin resultat ha donat el Taller? Al meu criteri, excel.;lent. Per un costat, es nota que els estudiants han cuidat molt la composició de la forma urbana i la tipologia edilícia tot intentant acoblar-les a un ús residencial, les quals resulten perfectament harmonitzables amb el respecte a l’entorn urbà i amb les característiques especials de l’espai. Per l’altre, la majoria dels treballs donen solucions imaginatives i compositives molt diverses entre elles però amb més espai d’ús públic i comercial que el que ha quedat, i un nombre d’habitatges bastant semblant al que està en marxa (entre 143 i 177 vivendes, de tipologia variada) -que és el que vol el promotor en darrer terme-, però amb molt millor integració i respecte als elements de la zona en qüestió.

L’exposició -i el catàleg- resulta força interessant, perquè mostra de quina manera es poden fer bé les coses i com és possible construir la ciutat del futur amb gust, rigor i responsabilitat. De fet, el mateix Vidal considera l’operació de l’Estambrera «una operación dudosa en la que se olvidó la necesaria subordinación de las propuestas nuevas a la ciudad pretérita, obviando la bondad de un sistema que ha permitido construir las ciudades como un lugar donde los estratos de la memoria colectiva se depositan en forma de historia».

Com veiem, aquests treballs constitueixen una autèntica bufetada al govern local del PP per la gestió urbanística tan dolenta que ha portat a terme en el tema de l’Estambrera. Per què? Senzillament perquè no va voler complir el compromís que va adquirir en el Ple on es va tractar aquest tema, a petició del BLOC (setembre i desembre del 2005): que el projecte o disseny urbanístic que es portara a terme en el solar el consensuaríem entre tots, tenint en compte les característiques singulars esmentades que es reunien en un espai emblemàtic com l’Estambrera. No ha estat així. Ni han consultat, ni han consensuat res: ni el primer projecte (l’edifici únic de 196 vivendes), tan contestat, ni l’actual (de sis "torres" i uns 160 habitatges).

El govern del PP ha actuat al marge de la paraula donada, amb la pràctica dels fets consumats; encaparrament que solament té una explicació: compromisos adquirits. I així ha anat. Per això, per a nosaltres, i aquesta és una prova més, en matèria urbanística el PP d’Alcoi ni és bon gestor -recordem també Serelles, el Centre Històric i la Uxola- ni és de fiar. I amb el Taller present hem vist que es pot treballar d’una altra manera -més participativa- i que, a més a més, cabien moltes solucions en el solar, algunes millor que la solució adoptada, amb el vist i plau solament del PP.

Segurament, si el PP haguera complit amb eixe compromís de consulta i consens, el projecte resultant haguera resultat millor que l’actual, hagués tingut menys al.;legacions i menys rebuig social, haguera començat a construir-se més d’hora, i el constructor segurament hauria venut en el seu moment -més favorable que l’actual- quasi tots els habitatges. I, el que és més important, tots l’haguérem sentit una mica "nostre", cosa que ara no ocorre.

Entre les moltes conclusions que caldria traure, dues són cridaneres. No sempre els criteris econòmics de rendibilitat com a prioritaris donen els resultats esperats; en aquest cas ha estat a l’inrevés. I no sempre la participació ciutadana endarrereix els projectes, com defenen els detractors «pragmàtics» de la participació.

Aquest escrit fa ser publicat en dimecres, 4 febrer de 2009 a les 18:38 i ha quedat inclós baix al categoria de: reflexions.