DC-2
Des de fa tres setmanes, sobretot des del 4 de maig en què vam organitzar la roda de premsa de la meua presentació com a candidat, la meua vida no sols va més de pressa que mai, sinó que, a més, ha augmentat significativament en intensitat… I és que no pare…
Una vegada celebrada l’assemblea de militants, el dissabte 1 de maig, on es ratificà per unanimitat que fóra jo qui agafara el testimoni de Paco Blay, com a alcaldable del BLOC, tocava fer pública la decisió. Al final, fou tres dies més tard, eixe dimarts 4, a les 12:30 h, a la sala de Comissions de l’Ajuntament. He de dir que la premsa, en la seua immensa majoria, no sols hi va assistir, sinó que tota va fer després un desplegament i un tractament de la notícia molt generós, atenent que estem parlant del candidat d’un partit que es diu BLOC… Moltes gràcies, sinceres!
A partir d’aquest precís moment, tot s’ha desfermat: des de les centenars de felicitacions (de veritat us dic que, mai com ara, no havia estat realment conscient de la quantitat de persones que m’aprecien… Uuufff, m’emocione en recordar-ho!), fins a les crítiques més despietades… I és que els del PP s’han posat molt però que molt nerviosos, quan vam deixar clar que cap vot que aconseguisca el BLOC servirà per fer alcalde el Sr. Sedano. No ho esperaven i han reaccionat amb l’infantilisme propi del xiquet a qui li lleves un joguet del qual, sense ser seu, ja creia que s’havia apoderat…
No havien passat ni vint-i-quatre hores i el Sr. Fernando Pastor ja m’havia dit que era un radical. Al dia següent, el Sr. MIguel Peralta continuava amb la cançoneta i no dubtava a atiar la por al maligne tripartit. Els fòrums treien fum i la xarxa anava plena de comentaris dels nostre rivals polítics camuflats, de l’estil que si sóc un pijo, que si treballe en l’escola concertada, que si tinc ànsia de poder, que si algú de la meua família especula… Els tertulians d’alguna emissora molt episcopal, ja m’acusaven del pecat mortal de voler annexionar Alcoi a Catalunya (de veritat de la bona, jure que no he somiat!). I, fins i tot, no faltà alguna sorpresa en forma de dos articles d’opinió, un de l’espós d’una profe de La Salle excompanya meua, i l’altre d’un insigne comunista…, el primer amb la nova consigna ja apresa del radicalisme i amb el típic to condescendent del “xaval, t’has equivocat”, i el segon, amb l’habitual jo no em fie d’aquestos, perquè la raó sols la tenen els meus… I és que, què curiós, els extrems sempre s’acaben per tocar… Tot plegat un símptoma bastant il•lustratiu i encoratjador que, per ara, les coses les estem fent bé!
Dos dies més tard, el dijous 6 de maig, vaig viure una jornada ben carregada d’activitats. Vaig ser el protagonista de l’entrevista del “Café del Alcoyano” de Ràdio Alcoi; acompanyat de Macu i de Rafa, el nostre fill, vaig assistir a l’exposició de fotos d’una colla de joves fotògrafs, pel que vaig comprovar, amb molt de futur; i finalment, vam ser presents en la inauguració de la “Fira Outlet” dels comerços alcoians. En aquest últim acte, vaig constatar que el Sr. Sedano no tenia prou a fugir-me i a evitar-me, sinó que no em saluda, ni a mi, ni als meus… Deu ser que la seua (mala) consciència, se li ha despertat?? Jo, en canvi, cada dia dorm d’allò més tranquil… Ja s’ho farà!
En aquest punt, entràrem en la voràgine d’una setmana anant de bòlit preparant la meua presentació pública com a candidat, de dissabte 15 al teatre Principal… Mai com en eixos moments, hi havia hagut tantes persones implicades, d’una forma o d’una altra, en un acte organitzat pel BLOC a Alcoi… Entre músics, cantants, actors, tècnics, voluntaris, militants…; n’érem més de quaranta!! I de tant en tant, rebia telefonades d’altes esferes interessades en eixa afirmació que havia fet sobre el no suport a l’alcaldia de Sedano… Alcoi, no ho oblideu, és una plaça marcada en roig tant per a PP com per a PSOE, ja que els primers hi lliuren una guerra oberta entre ells i tenen la percepció més que probable que la poden perdre; i els segons, perquè de rebot, és l’única ciutat mitjana-gran del País, que poden optar a recuperar… I tot, gràcies al BLOC! Serem el vot més útil i decisiu d’ací una any…
Dissabte, 8 de maig, a presenciar l’Entrada Cristiana de Muro. Com sempre, enmig d’un ambient de festa espectacular, Rafa Climent l’alcalde, ens convida molt amablement tant al dinar oficial com a la tribuna d’autoritats. Fem desembarcament de càrrecs i de membres del partit de diferents comarques, ja que Muro és l’exemple més clar per als polítics del BLOC de com s’ha de gestionar un ajuntament, i, sobretot perquè la invitació de Rafa és la invitació d’un amic i d’una gran persona. Al dinar, doble ració de nervis i de cabrejos per part dels del PP (Sedano en una taula diferent a la d’Amparo Ferrando…, i continua sense saludar! No deu haver-me vist…). A la tribuna, tot són abraçades i besades per part de la gent del PSOE…, per què serà? Aaaaiiii, què fràgils i què volàtils sembla que són els estats d’ànims en aquest món de la política, no?
Al dia següent, després de l’alegria de la classificació del Deportivo per a la promoció d’ascens a la 2a A, va aparéixer l’ensurt: era molt probable que l’Alcoyano jugara contra l’Éibar, al Collao, dissabte de vesprada! El mateix dia i a la mateixa hora que el nostre acte de presentació del candidat!! Dilluns i dimarts, tot eren telefonades per veure la confirmació del partit i discussions per si manteníem l’acte o el posposàvem. A la fi, ja se sap, Canal 9 preferí les Bellees del Foc d’Alacant als equips valencians de futbol… La presentació s’havia salvat i tot continuava igual, segons el guió previst.
Les hores prèvies del gran moment del teatre Principal, de la meua prova de foc de la presentació del dia 15 van ser de les més estressants que recorde haver viscut: no acabava d’estar convençut sobre algun fragment del discurs, sobre la seua llargària i sobre el to que havia d’utilitzar a l’hora de fer-lo comunicar; no deixaven de visitar el meu cap els fantasmes del “no ho omplireu” i de l’”alguna cosa fallarà i…”; el matí anterior, anàvem de cap concretant les últimes proves tècniques i els detalls dels assajos dels artistes… I és que ens havíem conjurat que tot havia d’eixir perfecte, per demostrar a tot Alcoi que el BLOC anava en serio i que érem capaços de fer coses grans… I a fe que ho aconseguírem, perquè ompliren el recinte amb unes 300 persones emocionades i motivades, amb les quals, des d’eixe dia, compartim un somni en comú: que el BLOC gestione el present i planifique el futur de la nostra ciutat!
Abans que visquérem l’acte, però, no oblide l’experiència esgotadora i alhora excitant de la trobada virtual que m’organitzaren els periodistes d’ARA Multimèdia (vora tres hores davant de l’ordinador contestant les vint-i-tantes preguntes i qüestions dels internautes!); l’assistència a l’acte de divendres de vesprada, a Alacant, on es presentava la coalició autonòmica de Compromís; i, el mateix dissabte de matí, l’emoció viscuda en la celebració del soterrar del gran bisbe alcoià i valencià, Rafael Sanus, a l’església de Sant Maure i Sant Francesc… Eixe dia, a eixa hora, les parròquies valencianes devien estar buides, ja que no havia vist mai tants capellans junts en un mateix lloc!
Bo, i per no avorrir-vos en excés, deixe per al tercer capítol les “aventures” que com a candidat he viscut aquesta última setmana… Que ja és nit tancada i estic cansat després d’arribar de la reunió setmanal de la Direcció del BLOC a València… A més, com si ho fera a posta, Rafa s’acaba de despertar i no vull perdre’m el privilegi de donar-li el biberó, mentre va tancant una altra vegada els seus ullets de cotó… Bons somnis…
RSS 