rafa carbonell

Encara estic afònic des que divendres passat vaig anar al sopar de l’orla dels meus antics alumnes de 2n de BAT de La Salle. I no, no penseu que em vaig quedar sense veu per la festa boja que em vaig pegar, sinó perquè no vaig deixar de parlar amb gent i més gent, durant hores i hores. Amics, exalumnes, coneguts, però també persones desconegudes que s’aproximaven a mi, i que aprofitaven la desinhibició socialitzadora que promou l’ambient de les nits de marxa, per felicitar-me pel meu nomenament com a alcaldable a l’Ajuntament d’Alcoi, i per jurar-me i perjurar-me que compte amb els seus vots i amb el de tots els seus… Es percep ambient de canvi, es noten ganes de votar BLOC… Però, d’ací un any, en la nit electoral, pense passar llista per veure si tota la gent que diu que em votarà, ho ha fet! Ja que, massa sovint, no sempre solen eixir els números…

Cansa, com tot; i estar pendent, en tot moment, d’atendre aquells que vénen a tu, genera una situació d’exigència continuada. No obstant això, s’ha d’assumir; les persones que ens dediquem a la política com a mínim hem de saber escoltar la gent, estar a l’alçada de les seues necessitats i de les seues inquietuds. I us puc ben assegurar, i és força reconfortant i em fa ser molt optimista, que al llarg de tot el mes de maig, des que s’anuncià que em presentaria com a cap de llista del BLOC, no sols no he deixat de parlar sinó que no he parat de contestar missatges de facebook i correus electrònics, tots, absolutament tots els dies…

I si voleu que us diga la veritat, després d’aquell dia especial de la meua presentació, ja fa quinze dies, encara no he tingut temps ni de descansar i desconnectat una miqueta. Al dia següent mateix, el diumenge dia 16, comunió d’un cosinet i a animar el Deportivo al Collao. I durant tota la setmana, reunió a Ibi per dinamitzar la pròxima llista del BLOC; assemblea per constituir una vella reivindicació de l’oposició: el Consell de Benestar d’Alcoi; assistència a la fantàstica Gala de Premis de l’Esport local, dels amics del periòdic Ciudad; i, per acabar la setmana, una altra vegada, a seguir l’Alcoyano, aquesta vegada fins a Euskadi, fins a Éibar, a quasi 800 kilòmetres de casa i, per desgràcia, sense massa sort, ja que no vam poder passar l’eliminatòria… Per cert, encara recorde la careta, barreja d’estupefacció i de mala lleteta, que se’ls quedà a Sedano, Peralta i companyia, quan em vam vore animar i alçar l’ànim tant als directius com als valents aficionats que s’atreviren a viatjar fins allà, els quals després del partit esclataren a plorar impotents per una derrota injusta. I és que, en aquells moments, que jo fóra allà representava un perill real de trencar l’eterna obsessió i vocació pepera de monopolitzar i d’utilitzar un símbol de tots, com és el Deportivo, per als seus interessos de clientelisme partidista…

Només començar la setmana següent, els d’EU que tornen a la càrrega amb la crítica al BLOC i a la meua persona, aprofitant la notícia que Agulló es torna a postular com a núm.1 de la llista dels comunistes (però si es presenten ells, per què parlen dels altres??!!). Em va molestar una mica que diguera que no ens fiava de la meua afirmació que “cap vot del BLOC, ni per acció ni per omissió, farà alcalde el Sr. Sedano”… Li he donat mai peu perquè no es refie de mi, de la meua paraula? A més, va mentir quan digué que no està clar que el BLOC siga progressista perquè ha votat a favor d’algunes privatitzacions… Quines??!! Hom ja s’ha acostumat a les manipulacions, a les barbaritats i al destrellat habituals de la dreta, però quan aquestes apareixen en la boca de persones que es diuen d’esquerres, què voleu que us diga… Per a mi, en política i en la vida, no tot està justificat…

Dimecres 26 de maig, en la conferència de Jordi Pujol a la Cambra de Comerç d’Alcoi, ens hi trobàrem tots: els del BLOC, els del PSOE, els del PP i els d’EU… I és que a determinades figures polítiques que formen part de la història recent de la nostra societat, independentment de les diferències ideològiques, se’ls ha d’escoltar, perquè sempre s’aprén alguna cosa. De tot, em quede amb la seua defensa aferrissada del sector industrial i de l’economia productiva; i amb la seua frase lapidària del “si us plau, no tanquen vostés fàbriques…”. Justament, tot plegat, allò que necessita Alcoi… Un luxe, el Sr. Pujol.

Per tancar la setmana, reunions a Xixona, i de la Comissió Esportiva de la Regidoria d’Esports (antic Centre d’Esports), i com no, el ple municipal mensual de maig. En aquesta ocasió, en vam traure tres conclusions a vore quina més dolorosa: primera, que la política de joventut del PP no sols és inexistent sinó que està en mans d’una empresa privada…, ja que el Sr. regidor està esperant què li contesta una empresa d’autobusos, per complir o no la promesa que l’any passat li féu al BLOC JOVE del BUS de la FESTA, perquè la joventut alcoiana puga acudir, amb més seguretat, a les festes de la comarca a l’estiu; segona, que la irresponsabilitat del Sr. Sedano no té límits, perquè en plena crisi i sense ser-ne una prioritat, es nega a deixar per a un altre moment el projecte del Bulevard (que costa 27 milions d’euros i eleva el deute dels alcoians a raó de 1114 euros “per barba”…, disculpeu el llenguatge masclista!), i a més, li assigna el projecte a una gent que apareix en l’auto del jutge Pedreira com a suposada empresa relacionada amb el cas Gürtel, ja que “regalà” més de 220 000 euros al PP per a la seua campanya electoral (a canvi de…? Tramposos?); i tercera, que sembla que torna la famosa pinça d’Anguita, PP-EU, ja que tots dos partits, al caliu del debat sobre la retallada de prestacions socials per tal de combatre el dèficit públic, produït el dia següent al Congrés dels Diputats, es van aliar en presentar dues mocions fetes des de Madrid, en clau estatal (que tenien molt poc a vore amb els problemes locals concrets que patix Alcoi), per “pegar garrot” a Zapatero… Home, no dic que no tingueren molta part de raó en les crítiques al PSOE estatal i a ZP, però Agulló facilità en safata de plata que PP i PSOE es llançaren els trastos, com sempre, i que es fera un debat exclusivament electoralista d’àmbit general espanyol, molt lluny de ser útil per a solucionar les necessitats de la nostra ciutat. En fi…

Acabe ja el tercer capítol d’aquest diari del candidat. Ahir, 1 de juny, abans de fer una reunió al voltant de les dues problemàtiques més evidents que té la Nostra Festa, el calendari i la integració de la dona; i d’assistir, a la Bandeja, a la concentració de rebuig per l’atac, injustificable i criminal, de l’exèrcit israelià a la Flota de la Llibertat, formada per vaixells amb missió humanitària…; vaig tenir una conversa molt interessant, de més d’una hora i mitja, amb Ramón Climent, director del periòdic Ciudad, de la qual sorgirà una entrevista que es publicarà aquest diumenge que ve, dia 6 de juny. Vaig conéixer una mica el Ramón Climent persona; em va ajudar a entendre molt més les dificultats reals que representa tirar avant un projecte periodístic, quasi un miracle en el món de la informació escrita actual, com ara el Ciudad; em va fer sentir-me a gust i em va facilitar molt les coses a l’hora de deixar fluir lliurement tot allò que li volia contar… En tot moment, vaig parlar amb una persona orgullosa de la seua vocació periodística i, sobretot, de ser el director d’un periòdic de poble; sí, de poble, amb totes les lletres i amb el sentit més ampli i més emotiu del terme… M’ho deien els seus ulls, entre els badallets que s’obrien en la fina capa de fum del seu cigarret ros…

Per fortuna, pel que fa d’ajuda imprescindible a l’hora de donar a conéixer el nostre projecte de BLOC i a mi mateix, aquestos dies estic tenint la possibilitat de ser entrevistat per la gran majoria dels mitjans de comunicació locals. A tots ells, els done les gràcies, de veritat, perquè encara que potser no s’entenga fàcilment, en aquestes circumstàncies en què treballen, per a ells tampoc no és gens fàcil… Us ho puc ben assegurar!

Moltes gràcies Quique Ruiz per la teua entrevista, a Ràdio Alcoi, del dilluns 24 de maig; moltes gràcies Ramón per la d’ahir; moltes gràcies, Natxo i Jordi, gent d’ARA Multimèdia, per aquella que esteu a punt de publicar… Anem pel bon camí!!

Aquest escrit fa ser publicat en dimecres, 2 juny de 2010 a les 8:24 i ha quedat inclós baix al categoria de: reflexions.