rafa carbonell

Dissabte a la nit, vaig tenir la bona sort de gaudir, una vegada més, de Lluís Llach. Va ser a Muro, al pavelló cobert del seu poliesportiu, on, contràriament al que tothom esperava, no feia un fred que pelava gràcies a dues rodes de foc que, imagine que des de ben matí, maldaven per ambientar amb un mínim caliu aquell macro escenari improvisat. Molt bé per l’organització!

Amb «Geografia» i «Núvol blanc», Llach se’ns presentava més sincer, més sensible, més sensual, més càlid, més pròxim, més humà que mai… A la fi, amb la seua llegendària versió del «Viatge a Itaca» i amb els sons preciosos de «Si em dius adéu…», realment ens ho deia i s’acomiadava de més d’un miler de persones que, de peu, no es cansaven d’aplaudir i d’agrair el cantant i els seus músics el regal de vora de dues hores de màgia i de compromís.

Màgia de sons, de paraules i de tendresa… Compromís d’un ésser humà que proclama, ara més que mai i amb la veu ben clara, el seu nacionalisme d’esquerres. Un nacionalisme no tant de fronteres, d’estats ni de banderes, com d’alliberament personal i de lluita per dignificar una col·lectivitat, un poble bastit de països petits l’únic objectiu dels quals és continuar «volent ser». I una esquerra que lluny de conformar-se amb gestionar les engrunes que deixen les dretes, aspira a transformar la societat, per mitjà del seu vessant més crític i autocrític que qüestiona contínuament la seua realitat per tal de millorar-la, de fer-la més justa, més pacífica, més humana…   

Així de senzill, així de contundent. Mai no haguera encertat a expressar i a definir millor la meua manera de pensar, la meua ideologia política. La meua i també la de les persones del BLOC, les quals, d’arreu de la comarca (Enric de Cocentaina, Eva de Castalla, Pep de Beniarrés, Ricard d’Alcoi… Més, òbviament, tota la gent de Muro i la que no vaig tindre l’ocasió de veure), van acudir en massa a aquest concert a benefici dels malalts d’Alzheimer.

Enhorabona Muro, doncs. Enhorabona Rafa Climent i tot el seu equip, ja que sou un exemple de gestió per a qualsevol formació política; i heu esdevingut un referent i un model a seguir per al BLOC de la comarca i de tot el País Valencià. Amb les instal·lacions del poliesportiu, amb el camp de futbol, amb el dinamisme cultural, amb el creixement econòmic i amb la cohesió com a poble que esteu aconseguint, amb el difícil equilibri entre el respecte al territori i els interessos empresarials, amb… Heu demostrat a tothom que confiar en el BLOC és confiar en la faena ben feta; que apostar pel BLOC és apostar pel futur. I, sobretot, que no és imprescindible que «manen els teus» ni a Alacant, ni a València per dur a terme el projecte polític que la societat necessita.    

A Alcoi, la gent n’està prenent bona nota. Moltes gràcies!!

Aquest escrit fa ser publicat en dilluns, 29 gener de 2007 a les 16:50 i ha quedat inclós baix al categoria de: reflexions.