antipopulars
Ahir em van fer una entrevista en l’emissora Punto Radio. En un ambient agradable i assossegat —gràcies Rafa!, conversàrem durant mitja hora sobre el BLOC i els seus projectes; i sobre Alcoi i la necessitat que esdevinga una ciutat amb futur, una ciutat Capital (amb més potencialitats econòmiques; cap real de la comarca; amb major qualitat de vida; cohesionada; referent esportiu, educatiu i cultural; gestionada per un ajuntament auster, eficaç, participatiu, solidari…).
Al final, vam reflexionar sobre la posició del nostre partit respecte als hipotètics pactes postelectorals, ja que cada vegada sembla ser més evident que la pujada de vots del BLOC no sol trencarà qualsevol tipus de majoria absoluta, sinó que ens convertirà en la força clau a l’hora de decidir el tipus de gestió política a dur a terme en la pròxima legislatura.  Â
En el BLOC, ho tenim molt clar. Per a gaudir d’una bona salut democràtica s’ha de parlar de tot amb tothom… I no considerem que siga cap mèrit presentar-se a unes eleccions «unint forces» contra ningú —quin projecte més «original», no?! A més, creiem fermament que una política en clau progressista, més social, més humana, més alcoianista, més pròpia; i que una gestió que genere més riquesa i més oportunitats de faena tot mantenint un equilibri entre el creixement econòmic i el respecte al nostre medi ambient és allò que necessita la nostra ciutat per anar pal·liant els grans problemes de la societat i per aconseguir augmentar la qualitat de vida de la gran majoria de la gent.
Per desgràcia, però: L’Estambrera, l’Agència Tributària, l’especulació i la prostitució del nostre territori, la destrossa del casc històric, el retard de la piscina de l’escorxador, la falta d’humanitat i de sensiblitat amb el Tomàs Llàcer, la mala educació i la indignitat vers el Miguel Hernández, l’Escola d’Art, la destrucció del nostre passat àrab al Castellar de Batoi, la nul·la potenciació i dignificació de la nostra llengua, la sobredosi de «foto», la tristesa i la mediocritat cutre de l’autobombo continu… Són l’exemple negatiu de tot el contrari, esdevenen l’altra cara de la moneda. Es convertixen en una de les paradoxes més grans: que un partit que s’anomena (partit) popular, això és del poble, siga capaç d’haver pres totes aquestes decisions tan contràries als interessos de la gran majoria del nostre poble, siga capaç d’haver fet una política tan antipopular…
I encara no en tenen prou! L’última «genialitat» ha estat proposar la privatització de l’aparcament de l’hospital Verge dels Lliris… Deu ser una manera moderna d’entendre la solidaritat i la humanitat: «familiar, com que no hi ha prou a visitar el teu malalt i estar al seu costat en aquests moments complicats, no deixes escapar l’oportunitat de passar per caixa!»…
Calen més exemples que el de l’hospital (exCivil) d’Oliver per demostrar que la privatització d’alguns serveis no és cap solució??!!
Però no siguem tan pessimistes, home! Segur que amb això de l’aparcament el que busquen és que la gent no utilitze tant el seu cotxe, amb la intenció de potenciar el transport públic, de reduir la contaminació del planeta i de promocionar la salut de la gent tot obligant-la a caminar una mica més… Ara ja està clar! Si són tan del poble, de la gent, tan populars com defensen ser, deu ser eixe el motiu… Era impossible que foren tan antipopulars!
RSS 