superior
Els dilluns i els dimecres, després de la meua faena al col·legi, em «desintoxique» ensenyant valencià a adults, a l’IES Cotes Baixes. Són un grup encantador de treballadores de la sanitat, de funcionaris, de gent que acaba de finalitzar la carrera, que s’han matriculat al curs de nivell superior de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià que organitza el Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament d’Alcoi.
L’altre dia reflexionàvem sobre la idoneïtat o no que la nostra llengua siga exclusivament un objecte d’estudi o una mena de jutge que decidix qui guanya un número de punts suficients per a aconseguir algun treball en alguna borsa laboral.
Òbviament, no és aquesta la manera més adequada de potenciar l’ús del valencià. També el llatí és objecte d’estudi i és una llengua morta!! I, per altra banda, imagineu quina «motivació» per a parlar en valencià i quina percepció tindrà de la llengua una persona que per causa de no haver superat l’examen de la Junta no puga accedir a un lloc laboral…
És una perversió de la realitat més de les moltes que ha patit i que està patint la llengua catalana al País Valencià. És senzillament mentida, una fal·làcia insultant, que la nostra llengua recupere parlants i àmbits d’ús pel simple fet d’organitzar uns cursos en què les persones tenen com a objectiu, ben legítim no cal dir-ho, aprovar o suspendre un examen.
El valencià podrà tindre futur, començarà a recuperar la seua dignitat i a esdevindre una llengua útil i vàlida per a molta gent, sobretot quan les persones més representatives i exemplars de la nostra societat (que, a priori, haurien de ser els polítics, els gestors dels nostres recursos) la utilitzen i la facen servir habitualment en qualsevol situació comunicativa; quan siguen ells els qui més animen i encoratgen la gent a usar-la i els qui revaloritzen la seua importància; quan, amb molta pedagogia i amb molta delicadesa, «convencen» els nouvinguts i les generacions més joves que val la pena parlar valencià, ja que és molt millor per al seu futur, professional i personal, ser bilingüe, ser competent comunicativament en dues llengües (en valencià i en castellà), que no tan sols monolingüe en castellà.
Ara, siguem honestos: des que governa, ¿què ha fet el govern municipal del Partido Popular pel valencià, per la nostra llengua, per la nostra senya d’identitat més important i que ens caracteritza i ens diferencia de la resta de pobles i de maneres de ser del món?… «No sabe no contesta», veritat?
Doncs sembla que no, però sí, sí que n’ha fet alguna cosa. És difícil oblidar com, després del 2001, es van carregar sense contemplacions les Jornades de Sociolingüística que, durant deu anys, van fer d’Alcoi un referent nacional i estatal en l’estudi i en la reflexió de les llengües, del seu ús i de la seua problemàtica. Per quin motiu? Segons els dirigents del Partido Popular perquè aquestos estudiosos i defensors del valencià eren (som) un cau de radicals i pseudoterroristes; i total, amb els diners que hi destinaven, podrien comprar uns fanals fantàstics per a decorar alguns carrers d’Alcoi… I es quedaren tan amples!! Vergonya aliena, se’n diu.
Què podem esperar d’aquestos «defensors» de la Cultura?
RSS 
9 febrer, 2007 17:00
Hola, desde oliva forç;a company ….
14 febrer, 2007 21:35
Discrepe en algunes coses que es comenten al blog "superior".
A mi em sembla bé que tindre el superior de valencià supose 3 punts en una oposició. Ho considere una discriminació positiva cara als valencianoparlants lloable. El que passa és que molts dels valencianoparlants no tenen competència lingüística suficient; en castellà, en canvi, tot i que l’escolarització potser ha sigut precària, fan poques faltes d’ortografia i en valencià de vegades ni s’atreveixen a llegir-lo. Què trist! Si en una oposició puntua el valencià, de ben segur que això serà un estímul per aprendre’l. Cert és que resulta una injustícia no entrar en un lloc de feina per no tindre el valencià, però no menys injust que d’altres situacions típiques de les oposicions.
Però a més em sembla bé que et donen punts pel valencià perquè m’ajuda a respondre una pregunta crucial que em va fer un company d’Albacete una volta: ¿Y para que sirve el valenciano?, pregunta que entronca amb la d’una alumna que em va dir que per a què servia el tom de la Z de les meues enciclopèdies, i que si l’havia obert moltes voltes. De fet, com a professora de matemàtiques em passa sovint que els alumnes em pregunten que per a què serveixen les integrals, o el teorema de Pitàgores.
I és una qüestió dura de resoldre, primer els has de convèncer que no només cal estudiar allò que et "serveix per a alguna cosa" i després donar-los una motivació per a aprendre-la. Però, la veritat, tot siga dit, no van falts de raó, tothom, poc o molt (alguns massa), només ens esforcem per allò que ens ha de produir un benefici ulterior, i més en la societat materialista en la que vivim.
A aquella alumna la vaig fer callar dient-li que el tom de la Z és imprescindible per a conèixer quina és l’última paraula del diccionari (que per a qui no ho sàpiga és "zwitterió" que és la denominació dels compostos químics doblement ionitzats, com els aminoàcids), ja que tothom sí que sap que la primera paraula amb sentit és "àbac". Aquell raonament sobre el saber crucigràmic no la va convèncer, però com a mínim, la va fer callar.
I al company de la carrera que no entenia perquè si jo sabia parlar en castellà m’entestava a adreç;ar-me a ell en valencià, li vaig respondre: "aprendre valencià et servirà per entendre’m a mi". El vaig deixar desconcertat i quan vam acabar la carrera em va reconèixer (amb sorpresa) que en valencià també es poden dir coses interessants.
Total: jo veig molt necessari que els valencianoparlants (que ho acrediten, clar) tinguen una gratificació. O siga que PARLAR VALENCIÀ SERVEIX PER ACONSEGUIR FEINA (que no està malament), tan de bo haguera tingut la loquacitat suficient per respondre-li això al catedràtic de Zoologia de la universitat quan em va dir que "el valenciano solo sirve para ir a la verdulería y no se pueden contestar exámenes, no es una lengua seria ni científica. Es una lengua de ir por casa."
De tota menera, una cosa no treu l’altra. Òbviament, una llengua només té raó de ser si està viva, si els parlants la utilitzen, la senten pròpia i se n’enorgulleixen d’ella. I no és tasca fàcil en el nostre cas que considerem moltes voltes que saber valencià és inútil.
Per tant el que s’ha de fer és facilitar que la gent siga competent en valencià, que tot aquell que l’ha apresa en casa puga aprovar un examen que ho acredite (examen que no tenen els castellans, ja se’ls girarà en contra això). Cursets gratuïts a dojo, adaptats a tots els horaris, a totes les situacions personals, a tots els nivells…. perquè quan un alumne resol una equació diferencial (cosa que no li servirà absolutament per a res en la vida) i ho demostra en un examen, sent el poder de la cultura reconeguda i començ;a a estimar les matemàtiques. És una experiència màgica.
Propose que ESTIMEM EL VALENCIÀ aprovant els exàmens (que a més, ens beneficiaran en unes oposicions).
9 març, 2007 17:01
Va dir Joan Maragall -i la cite de memòria- que no és la llengua la que fa a la gent, sinó que és la gent qui fa a la llengua.
Aç;ò va adreç;at, òbviament, per a aquells pseudocosmopolites que diuen que unes llengües no "servixen" per a unes determinades matèries o àmbits socials.
Salut!
12 abril, 2007 23:40
Per als qui treballem en la línia en valencià, veure com els alumnes valencianoparlants van millorant llur competència lingüísitca en la llengua materna, i com la nostra llengua va guanyant parlants progressivament, ens fa sentir-nos contents que en alguna cosa s’està avanç;ant..
Tota pedra fa marge, però no hem de caure en la complaenç;a. Els exàmens de la Junta són necessaris, per tal que la gent puga aconseguir els punts necessaris per a promocionar o accedir a un determinat lloc. I axò la gent acaba assumint-ho, tal vegada per la mateixa raó que hom li dóna importància a allò que val diners i no es dóna de franc. Si fa no fa, el mateix cas.