exàmens
No m’agraden gens els exàmens!! M’aclaparaven i m’angoixaven quan estudiava, i, ara com a professor, m’avorrixen i no em fan sentir bé.
Quan era estudiant, no avorria els exàmens perquè no me’ls preparara ni perquè fóra un «fer la mà de tio» (encara que ni de bon tros era cap alumne exemplar… Mea culpa!); sinó perquè, sobretot a la facultat, notava la contradicció que existia entre «aprendre» i estudiar tan sols per a aprovar un examen. Sincerament, m’abellia aprendre, saber alguna cosa i no solament memoritzar per «passar una prova» i aconseguir així una nota més o menys digna. Per aquesta raó sempre preferia els treballs als exàmens.
En l’actualitat, sóc un professor antiexamen —encara que per obligació haja de fer els mínims legals… I ara toquen els de la segona avaluació!— no sols perquè em faça peresa corregir centenars «d’opinions confuses» en una setmana, sinó perquè quan em toca agafar els platets de la balança de la justícia i posar una nota, realment no estic avaluant realment allò que sap eixa persona… Simplement, estic pseudoqualificant la capacitat de retenció d’informació i de mig entendre alguna cosa que m’està demostrant.
Complicada aquesta professió dels profes… Ens formen com a especialistes en una matèria que després en la nostra ocupació quasi no necessitem. La nostra faena diària té poc a veure amb allò que hem estudiat. Tenim la complicada responsabilitat d’avaluar qüestions difícilment quantificables, com ara el saber. Ens canvien les regles del joc del nostre treball (temaris, criteris, promocions…), cada quatre anys, si varia el partit polític en el govern —us imagineu els metges o els advocats tremolant, eleccions rere eleccions, perquè no els modifiquen les seues «normes» i els seus «continguts» professionals…
Igual que en el món de l’ensenyament, els partits polítics comencen a preparar el seu gran examen del 27 de maig. I com en una classe, hi ha alumnes de tot tipus.
Alguns, amb molts recursos i molta capacitat, han deixat passar tot el curs sense «pegar ni picolà» i al final volen fer l’esprint, de pressa i corrent, per tal de salvar el curs amb un aprovat raspat, com a molt.
Uns altres, que solen dedicar-se a emprenyar i rebentar les classes, ara no els ixen els números de l’aprovat i, a la desesperada volen passar de curs amb xulles, copiant del company o intentant engalipar i subornar els professors.
Finalment, per sort, també hi ha els qui, amb menys recursos que ningú, no han deixat de treballar i de participar activament en classe, al llarg de tot el curs; i ara es presenten als exàmens amb la cara ben alta i amb la confiança i la tranquil·litat que dóna la faena ben feta.
Em fa la impressió que, de tots els partits alcoians —« y a las pruebas me remito»â€”, l’únic comparable a aquest últim grup d’alumnes ha estat el BLOC.
Confiem que aquest professor savi, just i objectiu que sempre és la societat ho confirme en la sessió d’avaluació de les urnes. Â
RSS 