rafa carbonell

El BLOC funciona. Ha fet i està fent una tasca política en l’oposició molt meritòria (recordeu que hem començat quasi del no-res) i que està arribant a la gent. No crec que siga exagerat afirmar que Paco Blay, i tot el grup de treball que col·laborem amb ell, estem creant un estil propi i diferent d’entendre la política, a Alcoi.

I això es percep entre la societat alcoiana; es nota quan t’ho diuen moltes persones que no coneixes de res i que fan per parlar amb tu, per contar-te els seus problemes i per demostrar-te sincerament que confien en tu. La nostra vocació de servei i el nostre compromís amb la part més humana de la gent, els ha generat una esperança… I no tenim dret a fallar-los!

D’entre totes aquestes converses anònimes, però, n’hi ha un bon grapat que no em fan sentir bé, que em deixen un regust amarg.

Moltes persones, sí moltes, (massa!), fins i tot algunes que en algun moment han estat polítics en actiu m’han alertat del món de la política. M’han previngut i m’han aconsellat que ni se m’ocórrega ficar-me en aquest «joc» polític perquè «sóc massa bona persona» (literal aquesta citació!).

Em fa llàstima i ràbia que hom tinga aquesta percepció de l’ocupació més digna que pot haver, com és la de dedicar tot allò millor que tens com a persona en benefici del teu poble i de la seua gent… I el pitjor de tot és que la seua experiència els diu que tenen raó.

Deu ser que la deformació i que la manipulació que ha patit aquest concepte de política és tan gran, que entre la teoria que havia de ser i la realitat que és hi ha un abisme insondable. Un abisme que estic convençut que ha ajudat a crear la quantitat ingent i, en alguns casos, vergonyant de promeses que molts polítics fan sense cap impunitat en època electoral (us sona?). Vinga… Tot val!! I no, per respecte i per ètica, en política no val tot, no hauria de valdre tot! La mentida i l’engany hi haurien de tenir el pas barrat, i els representants públics que en fan bandera haurien d’estar desqualificats socialment i inhabilitats per a exercir qualsevol càrrec polític (a què esperem??!!).

Us propose un senzill joc d’higiene democràtica i de credibilitat. A partir d’ara, feu una llista de totes les promeses que fan els partits polítics per a aquestes eleccions, i després de l’estiu comencem a comprovar qui realment complix la seua paraula o no, al capdavall, amb qui es pot confiar o amb qui…

Jo m’he fet, a mi mateix i a eixa dona capriciosa amb qui compartim coixí totes les nits que s’anomena consciència, una promesa que vull compartir amb vosaltres. Si com a representant polític no sóc capaç de complir una promesa donada o si comprove que sóc un polític més que em veig obligat a comportar-me si fa no fa com aquells que ara critique… Us demanaré disculpes, humilment, i me n’aniré a ma casa, amb la cara alta i amb la màxima dignitat de què dispose.

Arriscat, ja ho sé. Però així ho sent. Ja en parlem…

Aquest escrit fa ser publicat en divendres, 23 febrer de 2007 a les 11:28 i ha quedat inclós baix al categoria de: reflexions.