copa
Com bé sabeu, des d’ahir, a Alcoi se celebra la Copa del Rei d’hoquei patins. Hi participen els huit millors equips de la OK Lliga, és a dir, de la categoria més alta en què es pot competir a hoquei en l’estat espanyol. Perquè ens entenguem, és l’equivalent a la «Lliga de les Estrelles» del futbol, en la qual juguen els millors: Barça, València, Madrid…
L’Enrile Pas Alcoi, l’Alcodiam, és l’equip alcoià d’hoquei que fa més de 55 anys que passeja i fa famós el nom d’Alcoi per tot l’estat, i fa d’amfitrió d’aquesta prestigiosa fase final.
Per a mi, és un orgull i té molt mèrit que un club que ha nascut i que s’ha format en la «pista» del col·legi dels salesians, el meu col·le, actualment jugue en l’elit de l’hoquei. I no ens enganyem, òbviament, també és un honor que haja participat en aquesta copa… Però, de tot plegat, se’m queden alguns dubtes que no acaben de…
Per quin motiu es va demanar la celebració a Alcoi d’aquesta Copa del Rei? Quin ha estat l’objectiu últim? Fomentar aquest esport? Valorem a partir del 5 de març si s’ha aconseguit. ¿Promocionar Alcoi, amb l’arribada de les aficions dels altres equips i per mitjà dels mitjans de comunicació? Analitzem si els més de 16 milions de les antigues pessetes que s’ha gastat el Centre d’Esports amb l’organització, han estat una bona inversió en aquest sentit…
Perquè, a més a més, competitivament (i això és cert que és una cosa que mai no es pot preveure), per desgràcia, aquesta copa ha vingut en el pitjor moment possible, ja que l’equip ha d’estar absolutament concentrat en la lliga per tal de lluitar a salvar la categoria!! Independentment, d’haver perdut el primer partit o d’haver pogut arribar a la final.
Valorem, avaluem, analitzem, doncs, al final els pros i els contres. Però fem-ho! Alerta que, d’entrada, no estic en contra d’organitzar aquest tipus d’esdeveniments. Estic en contra de fer les coses sense objectius clars i de cara a la galeria… I de tot això, ja estem empatxats de sobra amb multitud d’exemples protagonitzats per aquest govern i per uns quants d’anteriors també, al llarg dels últims vint anys, com a mínim (des que faig esport i tinc un cert ús de raó…).
Alcoi, i l’esport, en general, es mereixen molt més que una simple rentada de cara mediàtica, plena de flaixos i de càmeres de televisió. La gestió política esportiva, sense oblidar la màxima competició i l’alt rendiment, ha de ser sinònim sobretot de: promoció de l’esport base, d’instal·lacions dignes per a totes les modalitats, de suficients recursos econòmics, d’esport per a tots com a forma de vida més saludable, de formació dels millors monitors…
I encara queda tant per fer… Â
RSS 