rafa carbonell

Gràcies a l’esforç organitzador d’Escola Valenciana i del Centre Ovidi Montllor, i a la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Universitat Politècnica de València i en concret de la nostra EPSA, dissabte passat vam poder tornar a tindre l’oportunitat de parlar i de reflexionar sobre la nostra llengua.

Enhorabona ben sincera a les persones que vau fer possible la realització d’aquesta XII edició de les Jornades de Sociolingüística d’Alcoi, i un suspens molt deficient al govern municipal del PP que, des que governa, no sols s’ha desentés de la promoció real del valencià, la llengua pròpia dels alcoians des de fa 750 anys, sinó que van ser els protagonistes de la seua desaparició, després de deu anys ininterromputs.

Sols vaig tindre l’ocasió d’escoltar els ponents del matí, fins a les dues de migdia, ja que de vesprada havia de dirigir el partit de futbol de l’equip que entrene. De tot allò que es va dir, vull compartir amb vosaltres algunes de les dades que Anselm Badoque, especialista en l’anàlisi de les polítiques lingüístiques des del vessant polític i no lingüístic, ens va proporcionar.

Vosaltres mateixos:

-«El pressupost de l’actual govern valencià per a la promoció de l’ús del valencià no arriba ni al 0′1 %»… I cada any va baixant!! (Més?! Que haurem de pagar, al final, per parlar valencià??).

-«La gran majoria de les ajudes econòmiques que el govern del PP destina a associacions que fomenten l’ús del valencià o que en teoria utilitzen la llengua van a parar a entitats que promouen el secessionisme lingüístic!!» Això és a gent que en compte de promocionar la llengua es preocupen per accelerar el procés de substitució lingüística mitjançant la creació de la polèmica artificial sobre la identitat del valencià…

-«La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de l’any 1983, pràcticament no s’ha desplegat ni s’ha dut a terme, ni pel PP ni per l’anterior govern del PSOE, durant quasi els 25 anys de vigència»…

-«La valencianització dels topònims (dels noms de lloc de les ciutats, dels pobles, etc.) no es promou des de la Generalitat, sinó que aquesta ho cedix als ajuntaments. La realitat és que, segons les dades, la grandíssima majoria dels ajuntaments que han normalitzat el seu topònim estan gestionats pels partits progressistes». I és que per al PP, aquestes coses…

-«Fins a l’any 1989 el PP (o el seu antecessor AP) no utilitzà mai el valencià en les Corts Valencianes!». Però és que en l’actualitat… A l’any 2007, tampoc quasi mai!!

-«El PP, amb aquesta política lingüística, no sols no està frenant la substitució lingüística, sinó que està fent bandera i potenciant els problemes al voltant de la identitat del valencià!!». I és que ja se sap, això del «dividix i venceràs» ja des dels temps dels romans, hi ha gent que sempre ho ha tingut ben clar…

Doncs això, vosaltres mateixos…

A mi, quan parle d’aquestes qüestions, sempre se’m queda una pregunta enganxada als fils del pensament: quina legitimitat moral per gestionar políticament pot tindre un partit que lluita per fer desaparéixer la senya d’identitat  més bàsica i més fonamental del poble al qual vol representar??!! 

Aquest escrit fa ser publicat en dimarts, 27 març de 2007 a les 9:37 i ha quedat inclós baix al categoria de: reflexions.