centre
Es diu de la ideologia política que els partits amb vocació de govern volen fer creure que posseïxen i defensen per tal de convéncer un bon nombre d’electors, i amb això, assolir el poder. En una enquesta recent que aparegué fa pocs dies al diari La Vanguardia, el 49 % de la gent considerava que un partit de centre era un opció bona o molt bona de govern. A més, 2 de cada 3 votants del PP canviarien la seua decisió a favor d’un partit polític de centre (ai Rajoy…).
Per una altra banda, per als partits ubicats en unes posicions més extremes, que tan sols aspiren, en el millor dels casos, a influir una mica en la política que apliquen els partits «grans», aquesta ideologia fa olor de sofre dretà per als més rogets i de ferlamà per als conservadors més heavies i casposos.
Cada vegada tinc més clar que el centre no és cap ideologia. Em fa la impressió que és una manera d’actuar, de fer, de comportar-se i de tractar amb la gent. Ser de centre és ser moderat, ponderat, constructiu, just, objectiu, generós, tolerant, equilibrat, obert de ment, modern, de fiar… Al capdavall, tindre i actuar amb trellat. Per eixe motiu, sol tenir poc èxit l’intent d’aconseguir el centre com a estratègia política, ja que a qui no li naix ser així, difícilment podrà fer-ho creure a la gent.
Al penúltim ple de l’Ajuntament, el portaveu del PP, Nando Pastor, proclamava, solemnement i ben orgullós, que en les passades eleccions locals havia aconseguit la majoria el PP, havia guanyat el centre polític. Dies més tard, el govern municipal del PP, sense cap argumentació, negava a l’oposició presidir les comissions informatives, com a demostració de transparència i millor salut democràtica (eixos són els ponts de diàleg i de bona voluntat que el sr. Alcalde oferia als partits de l’oposició, el dia de la seua investidura?). A les Corts Valencianes i al Congrés dels Diputats de Madrid, l’oposició presidix comissions… Ai, el centre… Què fàcil és de defensar i què complicat de demostrar, veritat?
Es pot mantenir una actitud de centre i posar en pràctica una política conservadora de dreta; però, també, mal que li pese a algunes persones, ser un partit centrat i aplicar una política nítidament progressista. Perquè ser de centre és una actitud i el progressisme, una ideologia.
Ací s’ubica el BLOC. Un partit valencianista, progressista, que lluita per un desenvolupament sostenible, treballa per millorar la qualitat de vida de la majoria de les persones, i que, a poc a poc, crearà un espai polític propi on no arriben ni PSOE ni PP.







20 juliol, 2007 14:45
Això que tu expliques és el centre o l’esquerra moderna europea que crec que representa el Bloc uns valors moderns oberts a tots i dialogants que no imposen i que no son sectaris, jo diria més esquerra europea, que és una esquerra ecologista.
Si ens fixem la dreta europea és motl millor que la dreta española que és sectària i alarmista, heu vist al president francès??? ha posat ministres d’esquerres…. lo bo de la dreta europea es que es un poc ecologista i intenta fer algo no com la espanyola que no fa res.
PP i EU són partits un d’esquerres i l’altre de dretes però que comparteixen una cosa que els fa en molts casos iguals sectaris i poc dialogants, imposen i si no t’agraden be i si no també.
Molt encertat el post!