economia
Entre totes les lectures de l’estiu, em quede i us recomane l’estudi que sobre el País Valencià han realitzat els professors universitaris, Joan Romero i Joaquín Azagra, en el seu llibre País Complex. Els dos exconsellers valencians de l’època socialista, fan una anàlisi ben interessant des del punt de vista sociològic, econòmic i, al capdavall, polític del nostre país en l’actualitat.
Al final de l’obra, els autors, com també molts de nosaltres, no veuen gens clar ni com van les coses ni com acabarà el país si continua la mateixa línia de gestió política del govern del PP. Això sí, no faltarà qui defensarà, números i gràfiques macroeconòmiques en mà (eixes amb les quals la gent del carrer no ens acabem d’aclarir mai), la bonança de l’economia valenciana; de ben segur, però, amagaran una realitat que, no sé per què, no sol tenir cabuda en els continguts, manipulats i distorsionadors, dels noticiaris de Canal 9, més coneguda com Canal-PP o Tele-Zaplana-ara-Camps, com vulgueu.
Algunes de les dades econòmiques, d’eixes que ens afecten directament i entenem tots, que Azagra i Romero ens mostren sobre la situació del País Valencià són aquestes:
-El País Valencià és el territori més endeutat de l’estat. Al 2005, cada valencià devia 2149 euros, per causa de la gestió del seu govern. Múrcia i Euskadi, en canvi, devien tan sols 517Â i 537 euros per habitant, respectivament.
-La Generalitat Valenciana és el govern autonòmic de tot l’estat que menys invertix en els seus ciutadans. Al 2006, el govern valencià va gastar en els serveis que dedica a cada habitant, 2435 euros; mentre Navarra invertia 5375 euros per habitant, i l’Extremadura del sempre ploró i demagog Ibarra, 4106!
Molta Fòrmula 1, Copa Amèrica, Ciutats de les Arts i les Ciències; molt boato i balafiament de diners en les visites més divines… Però a costa de la butxaca de tots els valencians, i en detriment de la nostra qualitat de vida! Gràcies a la política del PP (i a l’anterior del PSOE, en aquesta qüestió tan difícil de destriar…) som els ciutadans de tot l’estat més endeutats i més pobres, respecte als diners que rep del seu govern! On està ara la igualtat i l’equilibri entre totes les comunitats d’Espanya?! Eixe és el poder valencià i la «confiança» del PP?…
Per a acabar-ho d’adobar, en els últims cinc anys, la nostra renda per càpita pujà menys que la mitjana de l’estat; a més, els valencians també estem a la cua de tot l’estat en els recursos que destina el seu govern a les famílies amb persones dependents; i, el 17 % de la població valenciana (unes 550 000 persones) es poden considerar pobres, ja que passen el mes amb menys de la meitat del salari mínim. En aquesta societat que està construint el PP del devot catòlic Camps, les desigualtats socials cada dia són més grans: una minoria, amics i coneguts del poder, guanyen molt; i la majoria, endeutada i hipotecada, ben poc.
Un futur poc encoratjador, ja ho veieu, si continua en mans d’un partit polític la preocupació principal del qual no és la seua gent ni el territori que representa, sinó els interessos de la seua força política i dels seus jefes de Madrid. En això, els partits nacionalistes centralistes (PP, PSOE, IU-PCE…), és a dir els que defensen els interessos de Madrid a València i no els dels valencians a l’estat, per desgràcia, sempre s’hi han assemblat tant…
Estic convençut que si volem canviar aquesta situació, el País Valencià necessita un partit valencianista fort. Els valencians necessitem més BLOC. O el BLOC o a la cua de l’estat a continuar afinant el «Per a ofrenar noves glòries…».
RSS 
3 setembre, 2007 9:27
Si esta molt be tots el vostres pensaments polítics……….
Pero al final el de sempre res de res, com tots…….
4 setembre, 2007 23:01
Ei Rafa, supose que els dos últims paragrafs del teu post no seran les conclusions del llibre d’Azagra i Romero, veritat? El llibre de moment no me l’he llegit, però en fi no tinc moltes expectatives en ell. Et comente. Vaig anar l’any passat a un cicle de conferències que es feia al campus de Tarongers de la Universitat de València, i el senyor Azagra, es va limitar a dir, que com l’estructura econòmica del País Valencià havia canviat, el PP havia guanyat i l’esquerra estava descol.;locada!! Solució: que el PSOE s’acople a la nova realitat social produïda pel canvi econòmic. Aquesta és la solució del senyor Azagra. A mi, personalment em sembla d’una pobresa intel.;lectual total. Acàs la gent vota només segons la seua situació social? Vaja determinisme economicista!!! Millor que continuen en l’oposició una temporadeta…al final van ser ells els qui van produir el canvi en l’estructura econòmica valenciana no?
Salut, i sort en la teua feina a l’ajuntament!!
12 setembre, 2007 11:48
Hola Rafa,
Desitjaria comentar algunes coses que has dit
CITA:
"Un futur poc encoratjador, ja ho veieu, si continua en mans d’un partit polític la preocupació principal del qual no és la seua gent ni el territori que representa, sinó els interessos de la seua forç;a política i dels seus jefes de Madrid. En això, els partits nacionalistes centralistes (PP, PSOE, IU-PCE…), és a dir els que defensen els interessos de Madrid a València i no els dels valencians a l’estat, per desgràcia, sempre s’hi han assemblat tant…"
Evidentment que sí. L’única alternativa durant els darrers anys al model del PP -sí és que en té- ha sigut la representada pel nacionalisme valencià. Mitjanç;ant els "Salvem", les manifestacions pel territori, les Trobades, el "Ja en tenim prou", etcètera el valencianisme s’ha convertit en la veu del carrer. Ha canalitzat eixe sector de la societat valenciana que s’estima la seua terra i la seua llengua i que pensa que hi ha altres maneres de viure, veure i entendre la política.
Els socialistes no sóc cap alternativa al PP. Això ja ho sabem. El seu model és el mateix que el del PP, ç;o és una forma de fer política sucursalista, genuflexa, victimista i provinciana. Si de cas, només matisa el model del PP amb bones paraules que, al remat, tan sols són això.
En la mateixa línia, continues dient aç;ò:
CITA:
"Estic convenç;ut que si volem canviar aquesta situació, el País Valencià necessita un partit valencianista fort. Els valencians necessitem més BLOC. O el BLOC o a la cua de l’estat a continuar afinant el «Per a ofrenar noves glòries…».
He dit adés que durant els darrers anys el valencianisme ha sigut l’únic que li ha plantat cara al totpoderós PP. Això ho podem dir tots sense pecar d’arrogants.
Ara bé, eixa vitalitat valencianista que hem pogut constatar pels carrers no ha sigut ni de bon tros tan aclaparadora a les urnes. Enganyar-nos seria estúpid. Les eleccions ens van deixar ben tocats. El País pel qual hem lluitat ens havia donat l’esquena.
Per descomptat que el món no s’acaba ni molt menys. L’ambició del nacionalisme valencià pot ser i ha de ser molt més gran. Nosaltres no podem esdevindre la marca blanca del PSOE. Això ja ho han fet altres partit durant molts anys i ja hem vist quin ha sigut el resultat.
El Bloc s’ha de consolidar com a una clara alternativa al model del PPSOE. Perquè hi ha molta gent que considera el valencianisme com una de les ideologies que més eficaç;ment promouen en la societat valenciana uns valors de tolerància, de respecte cap a la democràcia, d’estima per la terra, la llengua i la cultura.
Per tal que aç;ò siga possible, cal que l’anomenat "nacionalisme cultural" s’implique colze a colze amb el valencianisme polític. Hem de tindre-ho ben clar, una entitat que s’anomena com a defensora dels "Països Catalans" no pot romandre per sempre en una equidistància entre l’esquerra jacobinista espanyola i el valencianisme progressista. Del contrari continuaran sent el que han sigut els darrers trenta anys, és a dir, mer "llorentinisme" envernissat de progressisme. Res més.
Si volem que en comptes de tindre un país "perplex", "complex", "sense politica", "sense nom"… tinguem un País Valencià lliure i sobirà no ens en queda una altra d’alternativa.
De nosaltres depén, naturalment, convertir-nos en centre i no en perifèria.
Salutacions.