esport
Hui m’abellix compartir amb vosaltres un parell de qüestions relacionades amb una de les meues passions: l’esport.
Aquest dissabte de vesprada, en plena basquetmania generada els últims dies per la selecció dels Gasols i companyia, em van convidar com a regidor del BLOC a la presentació dels quatre equips del Bàsquet Femení Alcoi, presidit per l’incombustible i exemplar Paco Domènech. La directiva tingué el detall, que no sempre passa, de no separar els regidors de l’oposició dels del govern municipal, i, des dels seients reservats per als representants municipals, vaig tindre l’oportunitat d’aplaudir amb gana l’eixida de vàries desenes de xiques esportistes; i de gaudir d’un bon partit de bàsquet en què les jugadores del primer equip de l’entitat vam començar a demostrar que, aquesta campanya, volen aspirar a estar una altra vegada entre les millors de la seua categoria, a pesar de la marxa de tres de les seues millors jugadores.
A l’eixida de l’acte, em trobava orgullós i content. Sentia que és un honor per a la ciutat que un dels seus clubs esportius més competitius estiga integrat per dones; i que, gràcies a elles, el bàsquet alcoià estiga prop de l’esport d’elit. Dones, persones que no ho tenen gens fàcil, en un món i en una societat governats per homes, i que, encara, massa vegades els són hostils en drets i en oportunitats… Enhorabona i molta bona sort!
Diumenge, d’una altra banda, sentia una enveja, no sé si molt sana, en veure coronar-se campió d’Europa de voleibol un dels millors jugadors del continent, que duia la camiseta número 14 d’Espanya i que havia nascut a Cocentaina! Per a quan un esportista o un equip alcoià en l’elit internacional? Per a què? Per a servir de model i de referència als joves de la nostra ciutat, i perquè fóra la demostració que l’esport a Alcoi, d’una vegada per totes, és un tema de primera línia política i està treballat i planificat seguint una gestió més professional i de qualitat. Crear els nostres Moltós és una prioritat per a l’actual govern municipal del PP?… Com diu??
Amb aquesta gent i pel que han demostra fins ara… Em fa que estem a anys llum d’aconseguir-ho. L’esport d’elit a Alcoi, podria ser un bon argument per a una pel·lícula de ciència ficció…, però de les roïnes!   Â
RSS 
20 setembre, 2007 19:33
Rafel: Tens moltíssima raó en tot el que has dit. Però no sols passa a l’àmbit de l’esport. En moltes associacions culturals i socials de la nostra ciutat, si no fos per la dona, moltes d’elles haurien plegat fa molt temps ja. Com a exemple, si vols, te’n posaré una, a la qual m’honre de pertànyer: la Polifònica. Ens costa més trobar una veu d’home disposada a cantar que una agulla enmig d’una pallissa. Ben bé recorde les paraules d’una persona que pertany a una d’aquestes associacions on sembla que "l’home alcoià" ni de lluny s’hi acosta. Era dona i em deia que el mascle del nostre poble només aprofita per a la filà (amb totes les excepcions que calga fer). N’he reflexionat prou i pense que en té molta, de raó. La dona alcoiana és més participativa en tots els àmbits de la societat, i a la festa… perquè no la deixen, sinó, ja ho veuríem ja….