rafa carbonell

En aquestes eleccions al Parlament espanyol, molta gent creu únicament que vota Zapatero o Rajoy. No és veritat i, èticament, si ens creguérem de veres això de la democràcia —cosa que no sol interessar a les grans multinacionals del vot PPSOE— hauríem de fer l’esforç de deixar ben clar, que els únics votants que poden elegir entre aquests dos candidats són aquells que estan censats a
la Comunitat (?) de Madrid. Nosaltres, les valencianes i els valencians, segons en quina circumscripció provincial exercim el nostre dret a votar, ens toca elegir entre els Trillo, Soria, De
la Vega, González Pons, Sevilla, Costa i companyia (i alguns d’eixos qui són!!??)…

També és cert, per a ser justos, que el vot a la marca electoral, candidat a banda, afavorix, òbviament, els interessos dels mediàtics Zapatero-Rajoy, ja que sumen més escons en la lluita final per governar les Espanyes…

Ben mirat, però, en el fons aquest no és un vot massa diferent al d’aquelles forces, com ara els de Llamazares, que aspiren i ja s’estan postulant obertament com a hipotètics ministres-crossa dels socialistes… Al remat, independentment de les sigles, l’objectiu dels comunistes i no-sé-qui-més d’IU és el mateix que el de l’esquerra estatal i centralista del PSOE: Zapatero, president… (I amb aquesta alternativa, en quina posició quedem nosaltres? Està ben clar: els interessos del País Valencià, a la cua de les prioritats, com en aquesta legislatura! Quina força i quin pes hem tingut i tindrem els valencians en la política de l’estat?…).

Si ens centrem, doncs, en els candidats de la nostra circumscripció de les comarques del sud del País, trobem Bernat Soria, polític conegut i reconegut pel seu prestigi professional infinitament més productiu que la seua lluita per la defensa dels interessos valencians; i que aquesta setmana  demostrà el seu tarannà demòcrata i personal quan es negà a debatre amb Rafa Climent, alcalde de Muro i candidat del BLOC al Congrés per Alacant, en una ràdio murera («Yo con ése no debato, ¿quién es?, sembla que li digué als responsables de l’emissora, quan el convidaren al programa)… Quina talla humana i política… Feredat em fan aquests tipus de  «progressistes»…

D’una altra banda, a l’altre costat del quadrilàter bipartidista per excel·lència, que és i que molts volen que siga aquest combat polític, hi ha el patètic Trillo… Sí, el mateix de les mentides de les morts del Yakolev-42, i de la històrica gesta de la «Reconquista de Perejil»… Eixe personatge mediocre que representa un partit que en quatre anys no ha fet cap proposta constructiva, ni cap defensa dels interessos valencians; i que s’ha dedicat ha llevar-se la careta i com pot arribar a ser de xenòfob, amb els immigrants amb menys recursos; enganyar i manipular amb el terrorisme; dividir la societat amb la hipocresia de l’»España se rompe»; anar del bracet i mobilitzar el sector més retrògrad i nostalgicofranquista de l’Església catòlica; exaltar la demagògia i el pseudofeixisme amb les proclames anticatalanes sobre l’aigua i la nostra llengua… Candidat d’un PP, que en l’oposició (per molts anys!), s’ha comportat de manera cínica, tramposa, deslleial, immoral i antidemocràtica, amb la intenció i l’»estratègia» de mobilitzar els seus, i de sembrar d’abstenció la resta de la societat… Així es comporta un demòcrata de veritat, senyors Trillo, Camps, Elorriaga, Rajoy? I és que en política i en la vida no val tot, no pot valdre tot, senyors del PP; i a alguns de vostés, sembla que aquest vestit de la democràcia els ha vingut una mica massa gran aquestos quatre anys, no?

«Ens hem d’oposar amb totes les nostres forces a la idea que es pot dir o fer el que siga necessari per guanyar unes eleccions… Això és exactament el que no funciona al nostre sistema polític», diu Obama, l’aspirant a candidat demòcrata als EEUU. Aquesta és un pràctica política de la qual els candidats del BLOC en fan bandera. Paco Blay, candidat al Senat per Alacant, des de fa quatre anys, amb el seu estil de moderació i de trellat, a l’Ajuntament d’Alcoi; i Rafa Climent, amb la seua política eficaç i de proximitat, que fa que els seus veïns de Muro li atorguen la seua confiança en forma de majories absolutes.

Entre les persones i els polítics candidats per Alacant, no hi ha color, ja ho veieu. Hem d’apostar pels nostres, pels de la terra, perquè són els únics que es creuen la política com a una vocació de servei al seu poble; i perquè són els únics que defensen el País Valencià i la seua gent, com a la prioritat absoluta que dóna sentit al seu compromís polític. El diumenge 9 de març, no passes de tot, no caigues en el parany del vot útil (alerta amb la hipotètica i perillosíssima majoria absoluta del PSOE, perquè la victòria ja la tenen!), i vota Rafa i Paco. Vota BLOC-INCIATIVA-VERDS!

Aquest escrit fa ser publicat en dijous, 6 març de 2008 a les 17:42 i ha quedat inclós baix al categoria de: reflexions.