rafa carbonell

I, finalment, allò que es promet s’ha de complir. En aquest últim article de la «trilogia postelectoral» us propose que pensem en clau de futur. És clar que ens agradaria que la realitat fóra diferent, però les coses som com som i, a més, diuen que no poden ser d’una altra manera; i estic convençut que, en la vida, això que en diuen felicitat —també la política— deu passar no tant per enfrontar-te al destí, ni plorar amb amargor les desgràcies mentre «pegues cabotades contra la paret», sinó per acceptar el present amb la dosi necessària de serenitat i de lucidesa, per tal d’aprendre, de reaccionar i, al capdavall, de ser capaços de millorar eixe futur.

En la majoria dels partits de referència, en aquestes circumstàncies actuals —i, en el nostre cas del BLOC, des de ja fa manta temps—, una majoria de militants s’haurien «alçat en armes», demanant responsabilitats polítiques a alguns membres de la seua direcció, després dels resultats electorals d’aquestes generals —i de les anteriors autonòmiques, i de la desorientació estratègica, i de…—. Probablement, aqueixa deu ser una mostra de maduresa i de solidesa organitzatives de les forces ja consolidades. Nosaltres, al BLOC, com que volem ser tan diferents i som un partit tan «jovenet» (recordeu, si fa no fa uns deu anys d’existència tal qual), sembla ser que encara no hem trobat el moment d’atrevir-nos a fer jugada amb aquestes cartes, moltes vegades d’higiene i de salut democràtiques, i potser, en algun cas, que esdevenen els únics trumfos que guanyen la partida. En fi…

Siga per aquesta idiosincràcia bloquera o per la nostra capacitat vocacional —i de vegades, fins i tot un pèl massa innocent— de veure sempre la botella mig plena, tot fugint d’analitzar seriosament per què no pot estar més plena; en plantejar-nos les línies genèriques de futur que considerem que hauria de proposar-se el BLOC, obviarem, en aquest post, doncs, tota al·lusió a l’assumpció de responsabilitats polítics de ningú. Anem-hi:

Trobe que el BLOC ha de centrar el seu projecte i abandonar eixa certa afició a l’experimentació política, si vol fer realitat l’objectiu de consolidar la seua marca: una opció pròpia necessària per als interessos dels valencians. És segur que, si quasi tots els territoris històrics tenen forces nacionalistes que defensen les reivindicacions pròpies, els valencians més prompte que tard, no serem menys i anirem convencent-nos majoritàriament de la viabilitat i de la importància que una proposta com la del valencianisme polític, defense el País Valencià a Madrid (capital on es juga bona part del nostre futur). I està en la nostra mà, en la de la gent del BLOC, que les pròximes generals al 2012, aquesta necessitat siga una realitat, i no cap utopia. En aquestos comicis i en alguns col·lectius, alguns ja han començat a creure-s’ho, a considerar que les eleccions generals (històricament, obviades i mai prioritzades pel nacionalisme valencià) són igual de vitals que unes locals o autonòmiques. I aquest ja és un primer pas fonamental.

Per una altra banda, estic convençut que cal potenciar la marca del BLOC, sols, sense aliances preelectorals; i com que ja som una força amb moltes sensibilitats diferents, aquelles persones que vulguen que s’incorporen al projecte. BLOC i PROU, com en la majoria dels pobles, en les eleccions municipals. Si en les locals funciona bé, per què no ho fem igual en les nostres nacionals i en les estatals? Quina por tenim? Per què en la nostra curta vida com a plataforma política, en tot allò que no siga d’àmbit local, encara no hem donat oportunitat al BLOC a presentar-nos així, tan sols com a BLOC i ja està?

A més a més, crec que l’Executiva Nacional (EN) del BLOC, no hauria de dedicar tant temps a ordir i orquestrar tantes aliances preelectorals, sinó a impulsar decididament el partit tot seguint la línia estratègica basada en la direcció política. Allà on aquesta pràctica política s’ha dut a terme, ciutats i pobles, el BLOC té èxit… Potser l’EN hauria de començar aplicar-se, d’una vegada per totes, el lema de la «política de baix cap a dalt», i se li caldria exigir, sense més excuses vàries, que treballara en aquest sentit, amb la mateixa dinàmica dels seus col·lectius, que és on s’estan obtenint els bons resultats electorals.

En aquest sentit, i tot assumint d’entrada que, amb aquest grapat de paràgrafs, no hem inventat la pólvora —tampoc ningú no ho pretenia!—, he de confessar-vos que m’ha decebut una mica el document d’interpretació dels resultats, que la direcció nacional del BLOC ens ha enviat als consellers nacionals, abans de la reunió del 5 d’abril. Això, però, serà una altra història (com cantaria Llach); matèria, segurament, per a la reflexió d’un altre dia.

Aquest escrit fa ser publicat en divendres, 28 març de 2008 a les 9:19 i ha quedat inclós baix al categoria de: reflexions.