rafa carbonell

Als del BLOC, almenys a Alcoi, ja fa un cert temps que les dues grans franquícies electorals PPSOE ens han atorgat el privilegi d’utilitzar-nos com a uns dels personatges principals de les estratègies polítiques que duen a terme.

Per una banda, els psoeros, des de bastant abans de les passades eleccions locals, es desdejunen tots els matins al ritme autòmat de la seua consigna tipus mantra: «els del BLOC són de dretes i pactaran amb el PP, els del BLOC són de…»; simplement perquè els pega tort i no s’acaben d’acostumar que els valencianistes progressistes no actuem com els seus apèndixs, com el seu garrotet preferit en què recolzar-se quan la necessitat mana. I, per l’altra, els peperos de Sedano, com que es veuen obligats a fer creure al personal que la seua gavina vola cap al centre i, a més, sembla que, de tant en tant, patixen un rampell agut de moderacionitis; què millor que intentar aproximar-se a les actituds de trellat i a la política constructiva que mira de fer el BLOC, tot lloant la nostra tasca política i maldant per destacar no sé quines suposades semblances…

No em toca a mi (versió casolana del famós «no seré yo quien diga…» de l’infebable impresentable de Cartagena —llegiu per favor Zaplana el brazo incorrupto del PP d’Alfredo Grimaldos!) valorar fins a quin punt han tingut i estan tenint èxit les estratègies respectives; sí que m’abellix, però, compartir amb vosaltres un grapat de reflexions al respecte, que m’han sorgit darrerament, sobretot, arran de certes declaracions i actituds d’alguns companys de corporació municipal.

D’entrada, una declaració de principis que inspira la meua acció política: per a mi, en política —i en la vida— no val tot, no tots els mitjans són vàlids per a aconseguir els objectius. És per això que accepte i trobe lícites totes les estratègies partidistes, sempre que no estiguen fonamentades en la mentida, en la manipulació i en la falsedat —de la demagògia, no en parlem, ja que ningú no pot negar que el llenguatge del màrketing polític la du implícita; en tot cas, fóra recomanable racionar-ne les dosis…

Si partim, doncs, d’aquesta premissa que arriba a la categoria personal d’insubornable, val a dir que, objectivament, no pot ser creïble i, a més a més, simplement no és veritat que tinguem coses en comú amb un partit —el PP de Sedano— tan nociu per als interessos de la gran majoria de la societat alcoiana, com ara demostren les seues decisions més recents de destrossar el paisatge urbà d’Alcoi amb el projecte de l’Estambrera; de posar en perill l’entorn natural més important d’Alcoi, amb l’Hotel de la Font Roja; o de privatitzar íntegrament la gestió del teatre Calderón… Amb l’únic objectiu fosc d’afavorir persones i grups afins, a costa de les alcoianes i dels alcoians, a costa de tot i de tots!

Més. A l’últim ple, divendres passat, sincerament em sorprengué el ridícul que va fer Carles Esteve —que, amb el cor a la mà, us he de confessar que, d’algú del PP ho haguera vist normal, però d’ell?!— quan, en el súmmum del despropòsit i de la manipulació burda i esperpèntica de la realitat, ens acusà als del BLOC de «maridatge amb el PP», perquè per motius diametralment diferents, votàrem en contra de la moció sobre els jutjats de la plaça de la Mare de Déu que presentaven els socialistes obrers espanyols… Si el BLOC és l’únic partit que s’ha enfrontat al projecte del PP, des de ja fa més de tres anys, i votà en contra que s’instal·laren els jutjats en aquest lloc!! Si el PPSOE són els únics partits que han estat a favor d’aquesta decisió i han votat conjuntament, agafats de la maneta, des del principi!! Aaaaiiii, quin perill tenen els del capoll i la casa comuna, quan se’ls ferix eixe orgullet, tocat de naftalina i de la prepotència de tota la vida…

Em podeu ben creure, que tot aquest rastre d’oracions i de lletres, no pretén ser cap justificació de cap posicionament polític, de veres. Sols és que em fa la impressió que, tots dos, PPSOE no acabem de pair que hi haja un altre partit diferent que estiga aconseguint construir un altre espai polític autònom, valencianista, progressista i ecologista, sense tuteles de cap germà gran i sense dependències de cap tipus. Sembla que els toca molt els…, nassos —deixem-ho així— que existisca el BLOC i que els trenque eixe idil·li bipartidista en què tan còmodes es troben tant els capollets de rosa com les gavinetes blaves… Què bonic! Si és que s’assemblen tant (pacte per no rebaixar la barrera antidemocràtica del 5%; pacte d’Estatutet que discrimina els valencians respecte d’unes altres territoris de l’estat; haver passat del tren Alcoi-Ontinyent-Xàtiva; no haver fet res per la indústria i per la faena a Alcoi, en les últimes dues dècades; voler destrossar Penàguila, agafats del bracet, amb uns projectes urbanístics depredadors per a la nostra comarca; no haver solucionat el conflicte lingüístic que afeblix mortalment el valencià… Continuem?)… Si és que, en el fons, són tan igualets… Com Marta i Gregori, que en diem per ací.

I açò tot just acaba de començar! A mesura que vaja avançant la legislatura, comprovareu com els del BLOC ens convertirem, cada vegada amb més intensitat i amb més virulència, en el centre i en els protagonistes preferits dels seus atacs polítics… I malament per a nosaltres que no fos així, perquè potser siga senyal que estem fent un bon camí! Aquest és el preu que hem de pagar per ser i per fer una política diferents… Bones festes d’Alcoi a totes i a tots!!!

Aquest escrit fa ser publicat en diumenge, 20 abril de 2008 a les 9:47 i ha quedat inclós baix al categoria de: reflexions.