rafa carbonell

Primerament, disculpeu perquè han estat dos mesos, per a mi massa llargs, d’inactivitat bloguera (que no BLOC(q)uera!). I és que a les classes sempre estressants del final de curs, als exàmens, a les selectivitats, a les notes, a les sessions d’avaluacions, a les reclamacions i als departaments..· i a l’activitat i a les obligacions polítiques habituals; se’ls ha ajuntat enguany la formalització de la meua relació en parella i, en conseqüència el mes passat també hi va haver casament, viatget de noces… En fi, molta intensitat vital en dos mesos, i, dissortadament —torne a repetir, per a mi— poca relació «epistolar» i internàutica amb vosaltres… Ho sent!

D’entre tot allò que ha esdevingut en aquest termini de temps, m’abellix reflexionar amb vosaltres al voltant de la conferència política nacional que organitzà el meu partit, el BLOC, ara fa quasi dues setmanes, el dissabte 14 de juny, al Campus dels Tarongers de
la Politècnica de València.

Val a dir per als qui no estigueu encara situats, que aquesta conferència va estar una iniciativa de l’Executiva Nacional del BLOC, després dels resultats nefastos de les darreres eleccions estatals, com a una opció intermèdia entre no fer res i mirar xiulant cap un altre costat, i convocar un congrés nacional, reclamat per un bon nombre del militants i de càrrecs del partit. L’objectiu de la trobada, ens el deixà claríssim de bell inici la nostra secretària d’organització: «No canviarem la línia política del partit, sinó tan sols l’estratègia» (Vade retro, canvi de línia! Afegix jo, no siga cas que…). Doncs això, uns quants centenars de bloqueros ens aplegàrem allà, amb diferents graus d’escepticisme, per escoltar, debatre i analitzar l’estratègia política i la situació actual del partit.

Deixant de banda, la sessió de la vesprada, en què comptàrem amb la presència de diferents representants de diverses forces nacionalistes de l’estat; i el testimoni de les dels nostres quatre alcaldes i regidor més representatius del país (part aquesta, al meu parer, més interessant de tot el tinglao; no sols per l’orgull i la satisfacció d’escoltar una vegada més Rafa Climent, explicant-nos tot allò que ha fet realitat a Muro, sinó perquè la millor manera d’aprendre i de millorar és a partir de les bones pràctiques polítiques dels companys que estan tenint èxit als seus pobles…); em vaig quedar amb algunes reflexions que em suggerí el diagnòstic de la situació del partit, que han dut a terme els militants de més d’un centenar de col·lectius del BLOC.

Comence per les qüestions més negatives i per això que menys m’apanyen. Per a la majoria dels militants del BLOC, un dels punts més febles de l’organització és el de les percepcions diferents que tenen els votants de nosaltres; que no saben si som de dretes, d’esquerres, de… Em sembla una feblesa gravíssima i bàsica!!! Si la gent no sap o no percep com som i què som, com ens ha de votar??!! Els votants no relacionen el missatge municipal del BLOC amb el discurs nacional o estatal… I com ho han de fer si a les locals, en la immensa majoria de pobles ens presentem sols com a BLOC, i en tota la resta de conteses electorals, ja siguen nacionals, estatals o europees, sempre ho volem fer de la mà d’algú!!?? Però que encara no hem entés que tot el vot és local, i que si en la resta de convocatòries electorals el volem demanar, haurem de repetir allò que fem en les municipals, i no hem de diferenciar-nos massa en la resta d’eleccions??!! Mentre no deixem de «pegar bandades» (ara me’n vaig amb els verds, ara vull convergència valenciana amb els d’UV, ara els comunistes espanyols, ara iniciatives… I demà?), com volem que la gent sàpia qui som? Com pretenem que ens voten? Quina credibilitat?… Quina urgència de «poder» tenim, si som un partit tan jove que quasi no hem fet ni deu anys? Ja està bé de pactar fent sacrificis pel País, perquè en el fons estem fent sacrificis per als altres partits..· i estem autosacrificant-nos nosaltres… Permetem-nos l’oportunitat d’equivocar-nos, per primera vegada, presentant-nos a les eleccions sols com a BLOC! No hem de perdre tant de temps «parint» grans coalicions preelectorals, preocupem-nos més per bastir i per aconseguir uns bons acords postelectorals en condicions…

Un altre dels temes controvertits va estar la poca rendibilitat mediàtica que està reportant la presència dels nostres dos diputats al parlament valencià, per causa de tot l’espectacle pobre i denigrant, que es transmet públicament amb la baralla amb els d’EU. Sóc dels qui pensa que Enric i Josep Maria s’ho estan currant de veritat i estan treballant de valent com a diputats, en aquest primer any. En la meua opinió, el problema és un altre: si el secretari general i el president del meu partit s’estan matxucant en la faena parlamentària… Què és del partit??!! Si en la diagnosi exposada, s’hi evidenciava una necessitat de millorar l’organització i el funcionament intern, la comunicació, el dinamisme del partit, la implantació, la imatge pública, el discurs, el posicionament, el… No deu ser que necessitem més persones dedicades a les tasques de partit? (Una petita maldat: quin és el nombre de membres de la direcció nacional que acudixen regularment a les executives?). És injust que a Morera i Pañella se’ls exigisca complir com a bons diputats i com a bons màxims dirigents del partit, perquè és senzillament i materialment impossible!! No deu ser que unes altres persones haurien de ser els diputats o, si voleu, haurien de ser el secretari general i el president?

L’executiva nacional va anunciar 16 propostes concretes per millorar i rellançar la situació del partit. Aquestes dues febleses bàsiques i fonamentals que tot just acabem d’esmentar, no vam meréixer estar entre les elegides com a prioritàries i d’entre aquestes 16 «solucions», ni rastre… Doncs, perfecte; així ens va!!

I per acabar, dues notes interessants. La del company del BLOC de Petrer (el seu compromís i la seua actitud digníssima són dignes d’admiració!) que ens va obrir els ulls d’una realitat que, de vegades, volem obviar i més prompte que tard haurem d’abordar si, com a partit, algun dia volem eixir de les trinxeres polítiques: per a quan i com hem de fer valencianisme i política valencianista en castellà, en les grans zones metropolitanes i en els comarques històricament castellanoparlants?

I la de l’amic Natxo Bellido. És cert que eixe tercer espai, per damunt del PPSOE, valencianista, progressista i ecologista, l’hem de dotar d’un missatge més atractiu i més clar per a la ciutadania… Per què no convertir-lo en l’ESPAI VALENCIÀ, que ell proposa? Parlem-ne!

Aquest escrit fa ser publicat en divendres, 27 juny de 2008 a les 8:25 i ha quedat inclós baix al categoria de: reflexions.