rafa carbonell

Aquestes vacances d’estiu m’han donat per a molt. Estrenar una nova vida en comú i compartir el creixement personal de la mà d’un altre ésser humà que ha elegit ser amb tu (l’essència i el sentit de d’allò que diuen amor?); unes quantes lectures (d’entre les quals destaque i us recomane: Les nou revelacions de James Redfield, que també la podeu trobar en DVD; i una Història de la llengua catalana, dels professors de la Universitat de València, Antoni Ferrando i Miquel Nicolàs, que fa un repàs exhaustiu i interessantíssim de la història social, política i lingüística de la nostra llengua, que és en definitiva la nostra història social i política com a poble); moltes hores davant de la mar; uns quants moments de reflexió existencial, política, professional…

D’entre tots eixos moments, però, em quede amb aquells que m’han servit per a fer una avaluació de l’any que fa que tinc l’honor de ser regidor del meu poble.

He complit un any com a representant polític públic, encara que en fa molts més —quasi la meitat de la meua vida— que estic ficat en aquest món, certament desacreditat de la política; i és per això que, quan la gent em pregunta què em sembla aquesta experiència «en l’Ajuntament» els dic que no m’ha sorprés pràcticament res, que m’han decebut moltes actuacions i moltes actituds personals, però que, dissortadament, d’alguna manera, per les experiències polítiques viscudes anteriorment, eixes situacions ja me les imaginava…

Ser regidor, he entés que és adonar-te que formar part de la corporació municipal implica conscienciar-te que ets una de les 25 persones privilegiades que representen públicament els més de 60000 habitants de la ciutat d’Alcoi, i que tens la responsabilitat i l’orgull de treballar, en primera línia en favor del benestar i de la qualitat de vida de tots. Aquest paper tan rellevant, en l’àmbit municipal, fa que la gran majoria de les associacions i entitats locals de tot tipus (festeres, esportives, culturals, veïnals, professionals, empresarials, comercials, acadèmiques…) et conviden ben gustosament a totes les activitats que organitzen. Us puc assegurar que l’amplíssim ventall d’actes que hi ha t’ocupa la meitat de les vesprades-nit (i algunes matinades interessants del cap de setmana) de totes les setmanes de l’any, a excepció feta de l’agost. Aquest paper de representació és la moneda de les dues cares: per una banda, la creu de restar-te molt de temps de la teua vida personal, fora de tot horari laboral; i per l’altra, la cara més amable i interessant de conéixer moltíssims dels teus veïns i de començar a fer-te una idea real del que de veritat és Alcoi i la seua gent.

Ser regidor, també, és per a mi ser una persona que es deu a la gent; que ha de suportar i acceptar sense més les crítiques, ja siguen positives com negatives, destrellatades o assenyades, perquè forma part del «contracte» d’aquells que han elegit voluntàriament desenvolupar una dedicació pública; i que ha de ser un exemple de comportament al carrer, a la seua faena…, ja que és un referent ètic i moral per a la resta de la societat.

Ser regidor, a més, m’ha donat l’oportunitat d’exercir d’autoritat civil i de poder casar amics i algun exjugador d’algun equip que he entrenat; cosa que, no sé per què i al contrari que a molts que els fa una certa peresa, és una de les actuacions que més valore i que més il·lusió m’ha reportat.

Des d’un altre punt de vista, ser regidor amb un rol bàsicament d’observador i «en fase de pràctiques o d’aprenentatge» en aquest primer any, m’ha proporcionat una idea bastant aproximada del funcionament d’aquesta gran maquinària administrativa i política que és la «casa de tots» (no cal oblidar que l’Ajuntament és la segona empresa d’Alcoi amb més treballadors —més de 500—, després de l’Hospital). En aquest sentit, descobreixes que tota aquesta dedicació política consistorial, en el paper d’oposició, és una partida, virtual i massa sovint poc real, de comissions, plens, declaracions i estudi de documents, amb unes regles capritxoses basades en el joc de relacions personals i professionals que s’estableix entre els tècnics i funcionaris de l’Ajuntament (que  a priori  treballen per a tu), els periodistes (els polítics els necessitem i ells no poden ser sense els polítics) i els companys dels altres partits (glup!), i en què mai sol ser el que sembla… Heu entés alguna cosa?

I és ací on la reflexió i les contradiccions internes arriben a la seua màxima intensitat, i un servidor es planteja la pregunta del milió: per què has entrat realment en el món de la política (semi)professional? Quina és la raó que t’ha mogut a presentar-te com a regidor? Perquè si ho has fet per defensar una ideologia (com imagine que la majoria dels militants d’un partit polític), el dia a dia s’encarrega d’obrir-te els ulls i de xafar de peus a terra, ja que en el 95% de les decisions que has de prendre en l’àmbit de la política municipal, la teua preuada ideologia et serveix de ben poc i has de tirar mà del manual de la teua responsabilitat i coherència personals… Allò que entén el militant, des de fora, per política, és una història bastant diferent a la que viu i en la qual ha de treballar el polític, des de dins.

Si, en canvi —intentem-ho de nou—, la teua vocació de servei als altres ha estat el motiu pel qual t’has decidit a ingressar en la res publica, ben prompte comproves que al teu voltant quasi tot és màrqueting, estratègia, tacticisme, lluita partidista, clientelisme en els qui gestionen… I el treball per millorar la vida de la gent? I el model de societat millor i més justa que volem per a la nostra ciutat i que hauríem de fer entre tots? I… Collons, jo què faig ací!!!??? La teoria no té ni un poquet a veure amb la pràctica??!! (Ací és quan es un servidor patí eixa petita i momentània crisi vocacional-existencial, tan necessària, per altra banda, en l’aprenentatge i en el creixement vital de l’individu).

No, no us creieu que em va entrar el pànic i el desassossec, i que ja he llançat la tovallola (quina llàstima deuen dir alguns —espere que no molts!). Després de tanta reflexió i d’alguns moments de bloqueig, estic convençut que la meua motivació isqué reforçada. Hem de reconéixer, al capdavall, que és força complicat canviar les coses des de dins. I haurem d’assumir, amb elegància, que allò que faces mai no serà del gust de tothom (fins i tot d’alguns dels teus… Dolorós, però arribarà…). Però quina és l’alternativa: deixar de lluitar per fer política d’una altra manera, perquè és molt difícil canviar-ho tot? Per a això ja estan els altres, no? Eixes maquinàries electorals, PPSOE, que en bona mesura han dissenyat aquest sistema de joc polític artificial, que cada vegada s’allunya més de la vida real i de les necessitats de la gent.

Des del BLOC segurament no ho solucionarem tot; no obstant això, no renunciarem a canviar l’estat de coses, a poc a poc. Som l’alternativa als PPSOE de sempre, que fan els de sempre i que afavorixen els de sempre; perquè som uns polítics diferents, entenem la política diferent, creiem en una política diferent, fem política diferent i gestionarem diferent. A pesar de totes les dificultats, en bona mesura ja ho estem demostrant. Aquest continua sent el repte del BLOC i el meu compromís com a regidor! 

Aquest escrit fa ser publicat en dissabte, 6 setembre de 2008 a les 9:13 i ha quedat inclós baix al categoria de: reflexions.