ponència
La ponència política del BLOC per al proper congrés nacional sembla que està sent, per a  alguns, una mica polèmica. Ho entenc i, en bona mesura, m’alegre que no passe desapercebuda, perquè naix amb la voluntat de ser el document de la refundació del BLOC; aspira a recollir les línies estratègiques claus que han de fer de la nostra organització un partit realment competitiu electoralment, d’una vegada per totes; i ha d’esdevenir el conjunt de propostes que actualitzen i adapten el missatge nacionalista valencià, al segle XXI. En eixe sentit, la ponència ha complit la seua finalitat primera: sorprendre, obrir ulls, sacsar ments adormides o acomodades, i estimular la reflexió serena i el debat constructiu. Â
Entenc menys, però, algunes crítiques, em fan pensar que interessadíssimes, d’algunes persones que o bé no han llegit completament i detinguda la ponència; o bé, sembla que no han tingut gaire intenció de fer un exercici d’interpretació textual, mínimament objectiu. Em fa que ningú al BLOC, i menys jo o els meus companys redactors de la ponència, no té intenció de renunciar a res, ni de deixar de ser, ni d’abandonar cap valor fonamental, ni de trair cap origen. Ans al contrari!! Us convide a llegir-la sencera, si encara no ho heu fet…Â
Els ponents si busquem realment alguna cosa és: harmonitzar les diferents sensibilitats valencianistes, al voltant de poques premisses bàsiques (ja ho deia el mestre Fuster: «en la vida, de conviccions, tan sols en calen tres o quatre»). Aglutinar les diferents opcions nacionalistes valencianes, sense renunciar a sentir-nos hereus de tota la tradició del valencianisme polític del principi del segle XX, ençà; des dels independentistes dels Països Catalans, fins a aquelles persones se senten tan valencianes com a espanyoles, però que s’identifiquen amb aquesta terra, amb aquest país, perquè volen i els convé. Fer del BLOC una opció política més pragmàtica i més realista, més pròxima als reptes i a les inquietuds de la societat valenciana del segle XXI… Al capdavall, deixar una mica de banda l’afició per l’onanisme intel·lectualoide al voltant de la llengua, la cultura, la bandera, la història..· i convertir-nos en un partit polític seriós que també sap fer valencianisme en castellà i en les grans capitals…Â Â
Si us he de ser sincer, en el moment de redactar i d’elaborar les idees de la ponència, almenys de la part que em «tocà» (sembla ser que una de les més controvertides), sobretot vaig pensar en aquells receptors valencians, en aquelles «persones de carrer», als quals tothom, com a representant polític, voldria i hauria d’adreçar-se: el meu veí de replanell, la meua cosina que treballa en una botiga de roba o el quiosquer que em ven la premsa diària…Â
A tots ells, valencianes i valencians, valencianoparlants i castellanoparlants, hem volgut presentar-los una opció que fóra assumible de forma fàcil, ràpida i senzilla. Clara.Â
Cap d’ells em parla, habitualment, de qüestions simbòliques o identitàries, només de problemes quotidians. I el BLOC ha d’estar al costat d’eixa gent, de forma desinteressada i al servei de tots.Â
A ningú, no cal exigir-li cap heroïcitat, ni cap professió de fe, ni cap renúncia de les seues conviccions més íntimes; amb aquest document, hem mirat d’oferir el BLOC com a una eixida política que trencara amb la dualitat blanc/negre.Â
Hem pretés fer-los veure que hi ha més alternatives que l’empobridor bipartidisme del PPSOE. Que hi existeix una força política pròpia i valenciana, alternativa, jove, moderna i femenina, com és el BLOC, que assumeix tot el que és valencià, tot allò que la societat del segle XXI percep com a valencià (símbols, llengua, economia, comunicacions, empreses…), i que ho fa des d’una perspectiva de proximitat.Â
És evident, doncs, que la meua prioritat, com a redactor d’un document d’estratègia política, no hi va ser l’especialista de la història, la lingüística o la vexil·lologia (persona estudiosa de les banderes)… Hem de creure definitivament que el BLOC és una organització política, l’objectiu fonamental de la qual és aconseguir el màxim de vots i de recolzaments possibles, per tal de poder gestionar amb la vocació de millorar la qualitat de vida de la ciutadania a qui volem representar, i de fer del nostre país una terra més valenciana, amb més recursos i amb més autonomia (federalitzada, confederalitzada, independent… Hi caben totes i tots!). Si no volem dedicar-nos-hi, amb tots els respectes, més val que fundem un ateneu o una associació cultural, perquè aquest joc de la política va, justament, d’això… Â
Aquestos són els reptes reals que planteja la ponència. En continuem parlant…
RSS 
16 desembre, 2008 21:30
_Heu fet un gran treball, i heu sentat les bases per eixa necessaria refundació. Felicitats. Ho he dit al meu bloc, ho dic al teu bloc, i ho diré al Congrés del BLOC
17 desembre, 2008 2:55
Enhorabona pel teu treball personal a la ponència política. M’alegre de què les parts més polèmiques de la ponència vinguen d’un territori com és Alcoi (la ciutat més catalana del País Valencià), això trenca amb tots els tòpics valenciano-centralistes.
Els alcoians podeu sentir-se orgullosos d’haver marcat un nou rumb al BLOC. Si la ponència haguera estat escrita o dirigida per "València" (i/o rodalies)seria un altre cantar.
Els alcoians, sempre somprenem-nos! Com s’ho feu això? Ets/sou collonuts!
Ànims i a créixer!
17 desembre, 2008 5:43
Com ja es ve dient la ponència ha alç;at polseguera, però que quan s’esclarix deixa un paissatge que fa plaer. En ma vida, que ja no és ni curta ni llarga, havia disfrutat d’un discurs valencianista on tots participen i ningú no és capaç; d’oposar-se frontalment. La ponència està sent un gran toc d’atenció per a molts que vivien de la inèrcia cap a on no sé sap, per als que estaven actius però desorientats i sobretot per a tots aquells que adormien i ara desperten. Gran proposta de refundació, és nota el treball ben fet i sobretot amb el regust dolç; d’un projecte que es construïx des de tots els racons del País Valencià, la nostra nació! Desperta Ferro! Vergonya, senyors, vergonya!
18 desembre, 2008 16:05
Ja fa uns quants anys que la meua visió personal anava per ahí però no gosava dir-la. Ara veig que la ponència política del proper congrés ho reflectirà. Puc sentir-me orgullós i devanit de formar part d’un partit que sap posar-se al dia. Carbonell, no et conec personalment però pense que has fet una bona tasca i m’agradaria dir-t’ho el dia que et trobe, espere que en el congrés. Jo també et felicite.
23 desembre, 2008 11:38
Rafa, trobe que és el sentiment valencianista jove que nosaltres i aquest partit necessitem. Trobe que s’ha reflectat els sentiment de les comarques on el BLOC té més presència.
Al igual que he gaudit llegint la ponència, i remirant allò que tantes veus ha alç;at, he gaudit llegint aquest post i les teues paraules.
T’ha delatat en la ponència, entre altres coses, com al teua forma de escriure que tant conec, la frse tan alcoiana…la «mà de ferro amb guant de seda» aplicada a la política!!!!!jejejeje
salutacions i bon nadal i bones festes
27 desembre, 2008 17:19
M’ha agradat sobretot una frase: un partit polític seriós que sap fer també valencianisme en castellà… Durant massa temps el valencianisme polític ha viscut d’esquenes a la part castellanoparlant del País Valencià. El nostre país és un país bilingüe perquè té dues llengües pròpies; una altra cosa és que eixa llengua ha estat la llengua que s’ha volgut imposar després sobre el valencià. Sempre m’ha agradat la postura de la Chunta Aragonesista en este tema: defensen l’aragonés, el castellà i el català com a llengües pròpies d’Aragó sense cap tipus de complex.
A diferència del Principat, el castellà sí és una llengua pròpia de part del País Valencià i l’hem de reivindicar també com a tal; el que passa que tot nacionalisme (basc, gallec…) s’ha construït contra tot el que represente el castellà i la seua cultura. Bé, jo em sent molt orgullós de parlar i escriure a la perfecció les dues llengües i, com jo, també hi ha molta gent que està esperant que el Bloc els done una oportunitat per poder votar-los.
Per cert, presenta el Bloc candidatures municipals a localitats com Segorbe, que han estat històricament valencianes i castellanoparlants? S’hauria de fer.
29 desembre, 2008 2:02
La ponència política és magnífica, una bona mostra de voler trobar, i trobar-se, tots els valencianistes. Sense deixar de ser d’esquerres (bé, socialdemòcrates si voleu, que no m’imnporta). Xapó per a tu, Rafael Carbonell. Ets un bon exemple del que és el BLOC, o, com a mínim, del que jo crec que hauria de ser el BLOC. Tens futur a la propera direcció nacional. Jo, almenys, així ho crec i votaré en consecuència.
3 gener, 2009 13:40
Dius:
Cap d’ells em parla, habitualment, de qüestions simbòliques o identitàries, només de problemes quotidians. I el BLOC ha d’estar al costat d’eixa gent, de forma desinteressada i al servei de tots.
Si la gent, no parla de qüestions identitaries o simbòliques, per què marejeu la perdiu amb la bandereta i l´himne? per què no es dediqueu a enfortir l´estructura organitzativa del Bloc, que no apareix per enlloc? per què no jubileu a la Pepa Chesa?
Veig poca crítica, tot son palmadetes a l´esquena, i uns als altres ens diguem lo bons i sabuts que son. Alguna cosa va olor de podrit al Bloc, i a les properes eleccions nacionals (autonòmiques per alguns) es vorà.
6 gener, 2009 1:42
Observador és molt observador pero poc llegidor. T’has llegit la totalitat de les ponències política i organitzativa? Està clar que no. Parles d’oida, del que diuen, del que sents per ahí. T’ho has llegit tot? Si t’ho hagueres llegit tot no diries eixes coses.
Marejar la perdiu amb questions identitaries o simboliques? Llig la ponència, per favor. Els paragrafs que fan referència al simbolisme són una gota en mig d’un mar.
Poca crítica o autocrítica? Et sembla poc una refundació en produnditat com la que es proposa?
6 gener, 2009 16:01
Clar que m´he llegit la ponencia Gandulfa, la seua totalitat. El que m´agradaria dir és que només es parla d´eixa goteta d´aigua al bellmig de la mar. i per què? Doncs perquè com diu Rafa no fa cap falta treure un tema que a la gran majoria de valencians els importa un ou.
El que li fa falta al Bloc és més estructura organitzativa. Organització i objectius clars, res més. Ah, i jubilar a la Pepa Chesa per incompetent.
I si que hi ha poca crítica, et pose un exemple, es vol fer una fundació (Ponència Innovació Organitzativa, IV Una Organització Nacional, 5 La Fundació) i em sembla que és una idea magnifica, però la ponencia no diu res de molta gent formarà part de la fundació, qui la presidirà, com funcionarà, només es diu que es vol fer una fundació.
És com si el Bloc necesita comprar un cotxe, tots estem d´acord, però com serà eixe cotxe, esportiu, totterreny, descapotable, de gasolina, diesel.
Les ponències haurien de concretar més, molt més, i no dedicar-se a fer castells en l´aire, perquè al remat no farem res.
18 febrer, 2009 17:01
JAJAJA,vaja polseguera!!!!! a mi si que em sembla que sempre som els mateixos els que em de renunciar.