polític
Encara no he oblidat la cara d’incredulitat i de cas perdut que em feia el pare d’uns amics, quan ara fa quasi quinze anys, parlàvem dels problemes del món i de la societat, i compartia amigablement amb ell les meues idees, les meues inquietuds i els meus somnis de ser polític…
«Ai, Rafa, què innocent que ets… Tot això que dius és molt bonic, però amb tanta utopia, no arribaràs mai enlloc», repetia contínuament, tot bon cor, amb la vana intenció que caiguera del burro o que isquera de l’ou.
I és que era tan fàcil apuntar-se al PP o al PSOE! Podies estar més o menys d’acord amb els seus plantejaments, amb la seua ideologia (?), però eren (i són) per a molta gent gairebé els únics partits que existien i que estan preparats per gestionar, i mitjançant els quals, per a gran una majoria, podies (i pots) optar a viure de la política.
Com convéncer aquella persona experimentada, madura i de trellat, que el meu objectiu no era viure o aprofitar-me de la política. Que sentia una vocació humana i professional per la gent, per servir els altres, per ajudar i mirar de fer més feliços aquells que t’envolten, per donar tot el millor que tenia dins per les persones…
Per això era (i sóc encara) entrenador de futbol, perquè l’esport és la millor manera, la millor excusa per a fer persones. Per eixe motiu, vaig estudiar una carrera universitària i vaig aconseguir fer realitat un dels meus petits somnis, amb el qual en l’actualitat cresc com a persona i em realitze professionalment: ser professor, ser educador. Tindre el privilegi màgic de provocar el despertar de les ments més joves, i la responsabilitat transcendental d’ajudar a elegir el camí vital i el sentit de la seua existència als éssers humans del futur…
Per aquesta raó i no per cap altra, sempre he somiat arribar a tindre l’honor, durant un temps molt concret de la meua existència, de representar políticament i defensar els interessos de la gran majoria de la meua societat. Per eixe motiu, al capdavall, sempre m’ha apassionat la Política, així, en majúscula. Eixa que et permet donar tot el millor que tens dins per fer feliç la gent, perquè pots contribuir a augmentar la seua qualitat de vida, a solucionar els seus problemes més immediats o mostrar-te molt més pròxim i obertament humà, tal com ets. Aquella que esdevé el millor mitjà per transformar el més important: el teu poble, Alcoi, en una ciutat capital i plena de futur. Que et servix per a fer de la teua terra un lloc més pròsper, més solidari, més sostenible, més just on viure…
Per tot plegat i per tota aquesta manera d’entendre la Política, aquesta dels somnis que es poden fer realitat i de les utopies cada vegada més factibles, sóc nacionalista valencià, sóc polític del Bloc. L’únic partit en el nostre àmbit que creu en aquesta manera vocacional de fer Política, més humana i guiada pel compromís insubornable del servei als altres; tan diferent de la política, en minúscula, tan maltractada, tan prostituïda, tan adulterada, tan desacreditada socialment, que solen protagonitzar quasi exclusivament, vés per on, eixes maquinàries electorals, anomenades PP i PSOE, als quals cada vegada menys gent, per sort per a la democràcia, considera gairebé els únics que existixen i que estan preparats per gestionar.
RSS 
24 gener, 2007 15:07
molt bon comentari, si senyor! a vore si d´aci pocs dies estas en l´ajuntament eh??espere que, en eixe cas, deixem de tindre un Alcoi mediocre per a poder creixer com a poble i per fi, despres de tant temps, deixem d´evolucionar , i progressem. salut, un antic alumne
24 gener, 2007 21:06
Hola Rafa, sóc un ex-alumne teu del Col.;legi La Salle.
Només vull donar-te ànims a tu i a tota la gent del BLOC perquè aconseguiu un bon resultat tant a la ciutat d’Alcoi com a la resta del País Valencià.
Salutacions.
24 gener, 2007 22:25
Bonitas palabras, difunden gratos sentimientos y esperanzas. Pero lamento disentir en varias partes de tu "ilusión". Se habla de defender los intereses de nuestro pueblo…de nuestra gente, por desgracia y por experiencia propia me es sabido que ese interés en varios es mero capitalismo. De todas formas a mi ver escogiste una errónea herramienta para lograr tus sueños. Pues la política pasó de ser el procurar ayudar al pueblo y gestionarlo a ser "hacer el menos daño posible manteniendo el poder y liderato". Por ésto para triunfar en la política hay que vender más estabilidad y menos armonía.
De todas formas les deseo a la gente del Bloc y a ti en particular suerte en vuestro proyecto.
Saludos
25 gener, 2007 19:37
Si aquest canvi s’ha pogut donar a Muro, a Alcoi també es pot donar! Sols falta gent amb ganes de treballar i no d’omplir-se les butxaques! Frut de la meua mediocritat, i del desconeixement que tenim els joves, ens acomodem i no pensem en que un canvi es posible. Per a vore totes les barbaritats que fan els que "treballen per nosaltres", no cal anar molt lluny, i fruit d’aquest descobriment es el canvi de les meues conviccions. Recorde una frase teua que deia alguna cosa així com:"la vida es com un riu…"; com a riu que es pasa per diverses formes de pensar i de entendre el món. Encara recorde cuant va començ;ar la campanya del Adeu PP, pensava que no tindria cap d’exit, i que tan sols seria una "humorà" de Xavi Castillo. Amb el temps he pogut vore en la gent un canvi, crec que aquest Adeu PP que s’ha creat per donar a coneixer les barbaritats que fan els que governen, també deuria de fer-se per a donar a coneixer, les barbaritats que fan a ciutats com Alcoi, entre altres. Res més, molts ánims!!!!!!Amb ganes, es pot aconseguir, no sols al País Valencià, també a Alcoi!!!
Salutacions, un antic alumne!!!
25 gener, 2007 22:48
Hola Rafa! Com ha dit Ruben, molt bon comentari. I molt bona forma amb aquests blogs de acostar-se a la gent i fer veure que realment hi ha polítics que s’interessen pels ciutadans. Espere que tot vaja com ha de ser,
saluts,
Alba
28 gener, 2007 17:03
Enhorabona per la web, i espere voret pronte en l’ajuntament d’Alcoy de concejal
14 febrer, 2007 11:14
Enhorabona per la teua presentació a l’alcaldia,espere que pugues realitzar el teu somni.Ben aviat ens veurem el teu company i amic de filà Josep.
14 juny, 2008 17:42
Es gracioso ver cómo se esfuerza la gente en arropar las falsedades con sentimientos tan humanos y serviciales, tan altruistas y a la vez tan comprometidos, en serio, Llegarás lejos!!