rafa carbonell

Aquest migdia, m’he acomiadat dels meus companys i de les meues companyes del col•legi, després de nou anys com a professor, tutor, cap d’estudis… Realment, des de l’1 de setembre, formalment, em trobe amb la dedicació exclusiva en l’Ajuntament i l’excedència forçosa per càrrec públic de La Salle; tot i això, però, he volgut corregir els exàmens de setembre i participar de les sessions d’avaluació, de hui mateix.

No us negaré que alguns núvols carregats de nostàlgia i d’emoció han estat a punt de descarregar sobre els meus sentiments, en el moment d’agafar la maleteta del portàtil i eixir per la porta, fins a… Quan? (Us he de confessar que Macu creu que ja no hi tornaré, però jo no ho tinc tant clar, perquè l’ensenyament per a mi sempre ha estat vocacional i forma una part molt important de mi mateix… La vida dirà!). No obstant, he entrat al cotxe i m’he enfilat cap a casa, content i amb la sensació del deure complit, ja que, com a tutor de 2n de batxillerat, hem ajudat i hem col•laborat que els nostres alumnes d’enguany hagen aconseguit que La Salle haja esdevingut un dels millors centres educatius en haver assolit les millors notes de la selectivitat, de la Universitat d’Alacant.

És per això que, aquest estiu i aquestes «vacances» que la majoria tot just estem acomiadant, també han estat ben diferents. I no sols perquè els nostres viatges familiars s’han circumscrit al trajecte Alcoi-Muro-la Plana-Muro-Alcoi; i els moments de càrrega de piles i de desconnexió, s’han delimitat a eixes dues o tres horetes entre plor i plor, anunci inexorable de la innegociable ració de biberó, del meu «petit dictador» —com canta una deliciosa cançó del darrer disc d’Els Pets—; sinó, perquè acostumat a rumiar i a mirar de parir alguna nova estratègia o alguna dinàmica revolucionària per a les meues classes, i a llegir-me tota una bateria de novel•letes juvenils, per tal de proposar-les com a lectura recomanada… Ara, la nova etapa de la meua vida que he elegit, em recordava que ja no tocava…

En eixe sentit, les meues lectures estiuenques s’han centrat en llibres de temàtica política i en un fum de premsa diària; i és que, la formació continuada i permanent —com en totes les faenes—, i el coneixement mínim de la realitat pense que haurien de ser dues credencials bàsiques a demostrar per qualsevol persona responsable que es dedica a la tasca política. Doncs bé, entre els centenars de notícies i de titulars de diaris llegits, m’he dedicat a recollir-ne uns quants que, tot plegat, ens aproximen, dades en mà, a la situació real en què es troba el País Valencià amb la gestió del PP. Jutgeu vosaltres mateixos:

-El nostre país lidera l’índex de delinqüència, amb el 20% del total dels crims comesos a l’estat; es troba a la cua dels casos resolts; i a la cua en la seguretat, en general, ja que les infraccions i els delictes han augmentat un 2,7%, quan en la mitjana de l’estat s’han reduït un 5,7.

-Com és ben sabut, i gràcies a la política objectivament antivalenciana del PPSOE, el País Valencià ocupa la cua en el repartiment del finançament dels fons públics, per part de l’estat, que aporta la meitat de la quantitat que ens correspondria, tan sols 1300 milions d’euros (2657 euros per valencià, quan la mitjana és de 3070); a més, som el territori que rebem menys inversió per habitant; i les comarques d’Alacant són les que paguen més impostos (593 euros per persona).

-El País Valencià torna a estar a la cua, en aquest cas en el repartiment de diners de la Llei de la Dependència, i ha deixat de destinar 60 milions d’euros, quan el 5,67% de les persones dependentes són valencianes i el 10% de la societat valenciana té ja més de 65 anys. Castella La Manxa, amb la meitat de gent gran, ha destinat força més diners que el govern del Sr. Camps.

-El nostre país, al segon trimestre de l’any, aconseguix ser l’»autonomia» en què més augmenta l’atur (més de 57 500 persones, i en total, 548700 valencians sense faena, el 21% de la població activa).

-El PP fa que les valencianes i els valencians estiguem a la cua en sanitat pública amb un deute de 12000 milions d’euros; a la cua en educació amb més de 1300 barracots que acullen més de 20000 alumnes.

-El govern valencià se situa al capdavant del rànquing en immoralitat política i en balafiament de recursos econòmics, quan destina més de 90 milions d’euros perquè la F1 torne al Cap i Casal l’any vinent; o més de 74 milions per «salvar» el València CF.

-Finalment, Francisco Camps Ortiz, a priori el més exemplar i honorable dels valencians, s’esforça perquè el País Valencià s’eternitze en la cua de l’ètica política, de democràcia i d’independència de la justícia, quan el Tribunal Superior de Justícia (?) de la Comunitat Valenciana falla i reconeix que el president ha rebut vestits, però que malgrat això, no és pot considerar suborn… Cosa que demostra que el Sr. Camps ens va mentir a tots en negar públicament haver rebut cap present; i que una trama corrupta, integrada per persones relacionades amb el PP, alguna de les quals a hores d’ara dorm a la presó, regala al primer dels valencians peces de roba per valor de més de dos milions de les antigues pessetes…

Ràbia, llàstima, tristesa, vergonya aliena, indignació..· i molta faena, molt treball tenim per davant els polítics del BLOC per recuperar la dignitat d’aquesta terra i per oferir solucions als problemes de la seua gent. El dissabte, 12 de setembre, a Alzira, els vora 300 càrrecs públics, i tots els secretaris locals i comarcals del partit participarem en l’Assemblea de Regidors Nacionalistes, i apostarem decididament perquè l’Espai Valencià de Progrés siga l’ALTERNATIVA que el País Valencià necessita. Us espere a totes i a tots!

Aquest escrit fa ser publicat en divendres, 4 setembre de 2009 a les 0:29 i ha quedat inclós baix al categoria de: reflexions.