rafa carbonell

Ahir dissabte, al final, la gent de la comarca no vam poder assistir al Consell Nacional del BLOC, perquè la matinada anterior es passà tota la nit nevant. Ja deveu saber, de sobra, que l’únic punt de l’ordre del dia versava sobre l’acord de coalició autonòmica amb Iniciativa i els Verds-Esquerra Ecologista. Va estar una llàstima no acudir-hi, perquè des de la Comissió Negociadora i des de l’Executiva Nacional, ja feia setmanes que preparàvem aquesta reunió i que estàvem parlant amb moltes persones, per tal d’explicar quines eren les condicions exactes d’aquesta proposta de pacte.

Com que no vaig tenir l’oportunitat d’expressar-me públicament al Consell, us deixe per escrit un grapat d’opinions que m’haguera agradat defensar davant de les conselleres i els consellers.

D’entrada, unes poques idees genèriques:
-No és un pacte ideològic, ni cap altre tomb en la nostra estratègica electoral, simplement consolida l’equip de treball que conformen actualment el Grup Parlamentari a les Corts.
-No hi ha pacte local, i cada col•lectiu manté la seua autonomia a l’hora de presentar-se com més estime convenient.
-Crec que és un error perdre el temps discutint quin pes tenen el nostres socis electorals, ja que, a banda del que sumen IdPV i els Verds, aquest pacte sobretot pot valdre, a més: la possible incorporació de Joan Ribó i la seua gent; els regidors de Projecte Obert que puguen abandonar definitivament el PCE-EU; estar en disposició de presentar 300 llistes municipals reals; presència a les grans ciutats (València, Alacant…) amb unes certes garanties; entrar en zones castellanoparlants, fins ara autèntic «territori comanxe» per al BLOC… Totes aquests aspectes, per cert, conformaven el gruix del full de ruta de l’Espai Valencià de Progrés, aprovat al nostre Congrés Nacional passat.
-Potser hàgem pogut ser excessivament generosos amb la gent d’Iniciativa..· però, no podem oblidar que sense l’evolució política que han experimentat des d’EU fins a l’actualitat, a hores d’ara, Enric Morera difícilment seria síndic-portaveu del Grup Parlamentari a les Corts Valencianes.
-De la mà d’aquest acord, per primera vegada en la història del nacionalisme polític, el nostre secretari general es pot convertir en un líder de la política valenciana (amb la triangulació per damunt d’un PP amb Camps més tocat que mai, i d’un PSOE, el líder del qual no és capaç ni de ser diputat…).
-A més, el valencianisme polític mai no ha tingut l’oportunitat de preparar i d’afrontar unes eleccions nacionals, amb el seu candidat gaudint d’aquesta projecció institucional..· i, ara, se’ns planteja a l’abast de la nostra mà.
-Al capdavall, liderem eixe Espai Valencià de Progrés, perquè el BLOC representa i ostenta la majoria en tots els òrgans de la coalició; i comencem a construir-lo, amb temps suficient, ja que no és una proposta d’acord tancada, i naix amb la voluntat clara de sumar més sigles, més inquietuds, més teixit social…

No és un pacte ideal, i de veritat, totes les persones crítiques estic convençut que poden tenir la seua part de raó… Ara bé, quina alternativa tenim al pacte? Tirar pel recte i avant? Trencar el Grup Parlamentari —una altra vegada més??!! Passar a tenir dos diputats no adscrits, en compte d’un síndic-portaveu? Perdre els diners de l’assignació parlamentària? Quedar com el partit dels embolics i de la bronca política —qui voldria i gosaria venir amb nosaltres, a la fi? Com s’ha de fer, doncs, això de créixer i d’eixamplar la nostra oferta electoral, si volem continuar igual? Algú creu seriosament que es pot sumar gent que no és teua, sense donar res a canvi?

Hi ha companys que opinen que hem donat massa, i, sobretot, en la meua circumscripció, la d’Alacant. Ací, s’hi amagava la clau de l’acord. Sense «inventar» alguna cosa en la llista del sud, no hi haguera hagut pacte. Al final, sincerament, crec que s’ha arribat a una posició intermèdia i assumible: els vint-i-nou primers mesos de la legislatura el núm.1 serà d’IdPV i els dèneu finals serà un diputat o una diputada del BLOC. Aquesta rotativitat, per exemple, ens permet que en la campanya electoral la gent d’IdPV es dedique recórrer les zones on habitualment nosaltres no tenim accés i els del BLOC a liderar les «nostres» comarques; a més, en el cas de traure sols un diputat (el d’IdPV), tota la primera part de legislatura el número dos de la llista (del BLOC) serà coordinador del Grup Parlamentari a les Corts, i a tots els efectes esdevindrà i actuarà com un diputat més. De forma que, aquesta rotativitat, ens permet, a la pràctica, no delegar a ningú el lideratge d’Alacant i la possibilitat d’exercir-lo des del BLOC.

Dues reflexions últimes sobre la llista d’Alacant. Sense aquesta idea de la rotació dels temps dels diputats, en la meua opinió el pacte haguera estat inassumible… I sense pacte, algú pensa de veritat que, a l’hora d’ara, el BLOC podria aconseguir diputat? Sí, ja puc imaginar què en penseu..· però el que ens agradaria moltes vegades no coincidix exactament amb la realitat… I la realitat per ací, és tan diferent a la de la majoria de col•lectius del País…

Crec que ha estat un error esmenar i discutir al voltant de la marca o nom electoral de la coalició, perquè és l’única qüestió que està per tancar i pendent de negociar, encara. Dit açò, també us he de confessar una qüestió: per a mi, és la part de la negociació més clau i més fonamental, perquè darrere d’aquesta marca hi ha una concepció determinada del projecte del BLOC, en un mitjà termini. En aquest cas, el nom sí que pot fer la cosa… D’aquí que trobe que hem d’apostar per una fórmula electoral de l’estil de "BLOC i COMPROMÍS", per tal d’aprofitar la faena que s’ha fet en aquestos dos anys i mig; i per no tenir problemes legals, ni a l’hora de rebre subvencions, ni d’assignació del temps dels espais electorals. Està en la nostra mà, arredonir un pacte més avantatjós per al projecte BLOC… Ens hi juguem molt, en les properes setmanes!

I ja acabe. Tinc la sensació —i alguna que altra evidència— que l’Executiva Nacional no hem dut a terme un bon procés previ del Consell. Ens han faltat una mica de reflexos per saber gestionar millor les situacions problemàtiques que s’han produït, i no hem demostrat el lideratge adequat per tal d’ordenar i de pilotar les dinàmiques de reflexió i d’opinió pròpies i normals d’aquestos processos… Tot plegat, no ha ajudat en res a assossegar l’ambient que acompanyava aquesta decisió tant important, al contrari.

Encara ens queda per aprendre, i com a membre de la direcció d’aquest partit us demane disculpes, per la part que em puga tocar. En aquest sentit, esperem estar una mica més l’alçada de les circumstàncies, d’ací endavant! Que passeu un Bon Nadal i un millor Any Nou!

Aquest escrit fa ser publicat en diumenge, 20 desembre de 2009 a les 22:31 i ha quedat inclós baix al categoria de: reflexions.