reis

US DEIXE PENJAT EL TEXT DE LA CARTA ALS REIS QUE HE ESCRIT ENGUANY, I QUE RÀDIO ALCOI – CADENA SER VA EMETRE DIMECRES 29 DE DESEMBRE, AL SEU PROGRAMA VESPERTÍ DE LA GLORIETA… AQUESTA VESPRADA LA «TIRAREM» A LA BURRETA!

Benvolguts Mags d’Orient, sincerament, no sé si m’he portat tant bé com esperàveu de mi… Majestats immortals que tot ho observeu des dels alts dels Llençols i les faldes del Preventori… Sí us puc dir, però, que ho he intentat amb totes les meues forces i que he cuidat la vida, com m’agradaria que ella em cuidara a mi… De veritat de la bona!

És per això, i perquè crec cegament en els tres, Melcior, Gaspar i Baltasar, reis màgics que tot ho podeu..· que vull compartir amb vós els desitjos més grans que tinc, per al nou any del 2010! I sé, i estic convençut, que fareu tot el possible i l’impossible per fer-los realitat..· i jo vaig a posar el meu granet d’arena, no us penseu, eh?! Com? Doncs, com un dia vaig aprendre d’un gran escriptor brasiler, el qual em va convéncer que quan creus fermament en alguna cosa i dediques totes les teues forces a aconseguir eixe objectiu, tot l’univers es confabula per ajudar-te a complir el teu somni… Bé que ho sabeu vosaltres, eh? Doncs, així ho faré! Anem allà:

A tu, savi Melcior, et demane que no et canses d’oferir faena a tota la gent que l’ha perduda o que encara no l’ha trobada; que poses una miqueta de sentit comú als polítics que tenen responsabilitat de govern, perquè prenguen mesures que faciliten la creació d’ocupació; que animes els empresaris a no deixar de lluitar i de ser emprenedors; i que regales als treballadors cabassos de prestacions socials, i de seguretat i estabilitat en el seu lloc de treball…

A tu, Gaspar bondadós, et pregue que no deixes de donar forces als qui més patixen en la nostra societat, als malalts, als dependents i als seus familiars que els acompanyen; que aportes esperança i solucions a les persones que malviuen envoltades d’injustícies, aquelles que no tenen ni per a menjar, les que han perdut fins i tot la casa, les nouvingudes d’uns altres països que només troben incomprensió i rebuig, i les que són objecte de l’infern de la violència de gènere; i que faces, també, que descobrisquen un nou motiu per viure tant els nostres majors, la gent més gran que està sola, com aquells que han perdut algun ésser estimat…

I finalment, a tu, Baltasar entranyable, et recorde humilment que no oblides el meu poble Alcoi, ni la seua gent. Som una ciutat peculiar i un poquet complicadeta, sí, i ara, per a què negar-ho, es troba una mica desorientada, ja que crec que no està gestionada amb el lideratge i el sentit comú suficients que la faça avançar… Però, les alcoianes i els alcoians som bones persones, treballadores, compromeses, i amb ganes de canvis i de noves il·lusions; i solament necessitem eixa empenteta que de segur ens donareu, veritat?

Estimats Reis, acabe ja, que ja va bé! Que en aquest 2010, no se’ns quede cap projecte vital per realitzar; que els joves troben el seu camí i facen bandera crítica de les seues inquietuds; que no deixem passar l’oportunitat de reconciliar-nos amb qui ja fa massa temps que ens hem deixat de parlar; que aprenguem a relativitzar els mals moments, perquè la perspectiva del temps ens farà vore que no eren per a tant; i que, en tots els dies de l’Any Nou que està a punt d’entrar, trobem un nou motiu per enamorar-nos i per sentir-nos vius!!

Que tingueu un bon viatge, Mags d’Orient, que ja us esperem ansiosos i comptem les hores delerosos, perquè la màgia del vostre miracle es torne a fer realitat com cada any, des de ja fa, uufff… Moltíssimes gràcies, com sempre, majestats!!!

Deixa una resposta